OBSERVATORI DE L'ÀSIA
Internacional 22/12/2012

Les torxes del Tibet

Josep Lluís Alay
2 min

Al llarg del 2012, de mitjana cada setmana dos tibetans s'han calat foc amb benzina al mig del carrer. En menys de dos anys un centenar de tibetans s'han immolat per protestar contra l'ocupació xinesa del seu país: homes i dones, laics i monjos, ancians i adolescents, camperols i nòmades.

Ara per ara, el malson de les immolacions al Tibet sembla que no té aturador. Cal recordar que el conflicte nacional del Tibet és el més antic de l'Àsia, iniciat amb la invasió xinesa del 1951, si bé les causes immediates de l'actual espiral de sang i foc les hem de buscar en la revolta del 2008. Iniciada a Lhasa, es va estendre ràpidament per tots els territoris tibetans i va arrelar amb força a les regions més perifèriques.

El monestir de Kirti a la regió de Ngaba va esdevenir el mascaró de proa de la sublevació i fou reprimit durament durant tres anys amb desenes de morts i desaparicions. En un inici, el monestir fou saquejat per tropes xineses, i entre el 2009 i el 2010, fou sotmès a un setge militar per centenars de soldats que van convertir l'indret en un camp de maniobres seguint ordres directes de Pequín. Objectiu: humiliar els "indígenes". Així va esclatar la crisi de les immolacions com a instrument per expressar tota la frustració i ràbia dels tibetans de Ngaba, l'epicentre de les immolacions des d'on aquest fenomen s'ha estès a tot l'altiplà.

És cert que les profundes creences dels tibetans prohibeixen el suïcidi i el recurs a la violència en general, però les immolacions s'interpreten avui des de la societat tibetana com l'últim sacrifici en benefici de la llibertat d'un poble silenciat. No som davant accions desesperades, molts s'han calat foc amb la prohibida bandera tibetana a les mans molt conscients del seu desafiament nacional davant la Xina. La seva força és la voluntat de ferro de mantenir la identitat, però la seva feblesa és la falta de lideratge intern.

Repressió xinesa

La resposta del govern xinès ha estat l'habitual: repressió desproporcionada. Els familiars dels immolats són detinguts i fa pocs dies 8 estudiants tibetans van ser condemnats a penes de 5 anys de presó pel simple fet de reclamar la presència de la llengua tibetana a les escoles.

Amb el canvi de cúpula dirigent al Partit Comunista, és hora de balanç. Durant l'última dècada, la gestió personal del conflicte tibetà per part del president sortint, Hu Jintao, ha estat nefasta. La seva intransigència ha provocat d'una banda la revolta tibetana més massiva en mig segle d'ocupació i de l'altra l'esclat de la tragèdia de les immolacions, que els actuals dirigents no saben com abordar. Tan hàbil en altres camps, en el cas tibetà el govern xinès transmet la sensació d'haver perdut el nord. No s'adonen que la cadena d'immolacions és irreversible.

Només el mes de novembre s'han cremat 28 tibetans. Una torxa humana n'encén una altra i per als tibetans, interrompre la cadena ara suposaria trair aquells que prèviament s'han calat foc. Podria ser que la societat tibetana no fos capaç emocionalment de digerir tot aquest dolor i la violència acabés manifestant-se directament contra l'ocupant. La Xina tindria aleshores l'argument perfecte per esclafar-los definitivament, mentre nosaltres mirem cap a una altra banda.

stats