Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

Els tuaregs d'Azawad, dividits

Els tuaregs del Moviment Nacional d'Alliberació d'Azawad (MNLA) s'han desdit de l'acord que fa una setmana havien pres de fusionar-se amb els islamistes del també moviment rebel tuareg Ansar Dine i crear amb aquesta unió un Consell Transitori de l'Estat Islàmic d'Azawad que conduís a la creació d'un país tuareg al nord de Mali.

Segons la direcció política de l'MNLA, el motiu d'aquesta ruptura és la intransigència d'Ansar Dine a renunciar a l'aplicació de la xaria, la llei islàmica, i la inconveniència que aquestes pretensions del grup islamista xoquin amb la identitat laica de l'MNLA. Quan fa només una setmana els dos grups tuaregs van arribar a un acord semblava que les pretensions independentistes, i el projecte polític d'un nou estat al continent africà, tenia una base prou sòlida per reduir les diferències entre els grups tuaregs per treballar tots junts en un projecte comú.

Però l'aïllament internacional, les amenaces de guerra de la Unió Africana i els països occidentals amb interessos a la regió, especialment França, que busquen el paraigua de les Nacions Unides per intervenir militarment en contra de la revolta; així com el mateix govern de Mali, que, malgrat la crisi profunda que viu, ha dit que no acceptaria un nou estat al nord del país, ha fet que l'MNLA, molt ben relacionat amb les capitals europees, busqui desmarcar-se de la identitat islamista que encarna Ansar Dine, malgrat que aquest grup havia acceptat amb els acords firmats no convertir la revolta tuareg en una guerra santa que no s'havia d'aturar a Mali, sinó que havia de continuar per tot l'Àfrica de l'oest, especialment a Nigèria. Aquests acords, d'altra banda, semblaven obrir una oportunitat perquè Ansar Dine es desfés de la col·laboració que fins ara ha tingut dels grups islamistes radicals estrangers, especialment l'Al-Qaida del Magrib (AQMI), uns grups que es financen amb els segrestos.

Els riscos del desacord

Segons diversos observadors, aquesta renúncia de l'MNLA respon a les directrius dels dirigents de l'organització que viuen a l'exterior però no ha sigut ben rebuda pels que són a l'interior, de manera que el moviment es podria partir en qualsevol moment. En tot cas, si la unió dels dos principals moviments tuaregs feia molt més difícil negar-se a la voluntat tuareg de crear un estat propi, ja que donava un caràcter polític i no religiós a la revolta, aquesta separació ens posa davant les tesis bel·ligerants que defensa la comunitat internacional i la Unió Africana, segons les quals deixar que avanci i es consolidi un estat tuareg en les condicions actuals és donar ales a un nou Afganistan, una nova Somàlia, que posarien en perill tot el continent i convertirien el nord de Mali i el possible nou estat en un santuari dels grups terroristes que proclamen l'islamisme fonamentalista i la guerra santa.

Així doncs, si el pacte entre tuaregs podia fer somiar en una negociació política de cara al futur d'un nou estat -a canvi que s'ocupessin de no donar poder als terroristes-, a poc a poc es va simplificant un escenari violent, amb l'amenaça d'una intervenció militar exterior, africana i internacional, i un poble que, malgrat la seva divisió interna, té prou elements radicals -i molt ben armats- per afrontar la guerra i convertir-la en un infern.

PUBLICITAT
PUBLICITAT