Les urnes forcen la fi de l’austeritat al Regne Unit
La majoria de partits prometen acabar amb les retallades i rebaixar impostos després de les eleccions
LondresL’economia i la sanitat pública són els dos grans temes dels programes electorals dels principals partits que competeixen en les eleccions britàniques de la setmana que ve. Tots prometen avantatges fiscals per als més necessitats i tornar a invertir en la sanitat pública després de cinc anys de privatització del sector i de polítiques d’austeritat i fortes retallades de la coalició entre conservadors i liberaldemòcrates. Preocupen els afers interiors, la immigració ocupa el setè lloc entre les prioritats dels electors i gairebé no es parla de la qüestió de ser o no ser a la Unió Europea (UE).
El líder conservador, David Cameron, treu pit després d’haver aconseguit reduir el dèficit i aconseguir una mínima recuperació econòmica. Vol connectar amb les classes més baixes, les més castigades per les retallades que ell mateix ha aplicat. És per això que ha preparat una agenda social que té com a mesura estrella l’ampliació del dret de compra dels pisos de protecció social amb descomptes de fins al 70% del preu de mercat, una mesura introduïda per Thatcher als anys 80 i que pretén combatre el baix índex de propietat immobiliària. També propugna l’eliminació de l’impost de la renda per als que cobrin el salari mínim, una ampliació fins a les 30 hores setmanals de guarderies gratuïtes per a pares que treballin i que tinguin nens de 3 o 4 anys, i la congelació del preu dels caríssims bitllets de tren.
La gran guerra dialèctica i psicològica entre laboristes i conservadors se centra en la gestió de l’economia. Cameron adverteix que amb els laboristes tornarà l’època de “caos econòmic”, mentre que Ed Miliband, el líder laborista, acusa els conservadors de ser “el partit dels rics”. Miliband ofereix apujar el salari mínim de 6,4 a 8 lliures per hora (de 8,65 a 10,8 euros) i eliminar els polèmics contractes de zero hores. Destinarà també 2.500 milions de lliures a la sanitat pública i augmentarà els impostos a les rendes més altes del 45% al 50%. A la classe treballadora li ofereix també congelar els bitllets de tren i els rebuts de la llum i el gas dos anys, i no apujar impostos com l’IVA i la contribució obligatòria al règim de pensions. A més, promet abaixar les taxes universitàries de 9.000 a 6.000 lliures anuals.
El Partit Nacional Escocès (SNP) toca els mateixos punts que els laboristes buscant una “aliança progressista”. Van retirar del programa la plena autonomia fiscal i la independència. Volen acabar amb l’austeritat i tornar a invertir en el sector públic, acabar “amb els privilegis de la City” i promoure la justícia social. D’una banda, es proposa augmentar en 140.000 milions de lliures la despesa pública, oferir 100.000 habitatges socials més i apujar el salari mínim fins a les 8,7 lliures per hora (11,76 euros). I, de l’altra, volen crear impostos per a les mansions milionàries i per a les bonificacions dels banquers, així com elevar el tipus impositiu a les rendes més altes. Reclamen mantenir l’edat de jubilació als 65 anys (es preveu apujar-la fins als 67 el 2028) perquè els escocesos viuen menys que els anglesos. I també acabar amb el programa d’armes nuclears.
Els liberals, a mig camí
El manifest dels Liberals Demòcrates està a mig camí entre conservadors i laboristes i, com diu el seu líder, Nick Clegg, està destinat a “assegurar un cor als conservadors i un cervell als laboristes”. Tot i que perdran la meitat de diputats, segons les enquestes, encara els quedarà marge per negociar una coalició de govern, segons els sondejos. Així, demanen una inversió de 8.000 milions de lliures en la sanitat pública i fixar un temps màxim d’espera per als malalts mentals, excloure de la declaració de renda els que cobrin menys de 12.500 lliures a l’any (16.900 euros) i els que tinguin salaris mínims. També proposen mesures de protecció del medi ambient.
Els Verds també ofereixen la fi de l’austeritat i la restauració de la inversió pública, mig milió de pisos socials, la nacionalització del servei de trens i un programa per a energies renovables i la lluita contra el canvi climàtic. Els nacionalistes gal·lesos sol·liciten els mateixos poders que els escocesos i el Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP) vol limitar la immigració i deixar de pagar els diners que s’entreguen a la UE. Sobre la sortida de la UE, Cameron va prometre una consulta abans del 2017, l’europeista Nick Clegg no s’ha pronunciat en campanya i hi ha un corrent cap cop més gran dins del laborisme per convocar la consulta.
