Publicitat
Publicitat

PLEBISCIT AL POPULISME

Hugo Chávez s'enfronta al seu rival més sòlid, Henrique Capriles, que unifica tota l'oposició

Els veneçolans s'aboquen a les urnes

Després d'una campanya molt polaritzada, els veneçolans van votar ahir massivament en les presidencials més disputades des de l'arribada al poder de Chávez. El projecte bolivarià passa una prova de foc.

Oriana Leocata, una veneçolana de 26 anys, va viatjar expressament des de Catalunya fins a Caracas per poder participar en la "històrica" elecció que ahir se celebrava a la presidència del seu país. "Volia que el meu vot arribés", assenyalava la noia, que des del març estudia un màster de màrqueting en una escola de negocis de Barcelona. Amb un germà al Canadà i encara paint el tràngol de l'expropiació fa dos anys de la finca de formatges familiar, Leocata considera que en aquestes presidencials està en joc "el futur del país, la democràcia i la unió" de la seva família.

Amb ulls il·lusionats explicava que els seus amics han promès rebre-la amb "pancartes i festa" dilluns a l'aeroport del Prat si l'opositor, Henrique Capriles, fa història i impedeix que el president, Hugo Chávez, aconsegueixi la seva tercera reelecció per perllongar fins a 20 anys el seu poder. Actituds com la d'aquesta noia reflecteixen la importància dels comicis per als veneçolans, que des de primeríssima hora del matí esperaven pacientment en llargues cues per votar.

El president dels pobres

"És pel meu fill que votaré per Chávez", deia Jonathan Vásquez, un treballador social de 30 anys i pare d'un nen de 7 que recordava com abans que arribés el líder socialista al poder només menjava un cop al dia. "És l'únic president que es recorda dels pobres", apuntava. A la capital les files dels col·legis electorals ocupaven illes de cases senceres i era habitual veure gent sota para-sols o asseguda en cadires plegables.

Francia Padrón, una publicista de 42 anys, s'havia emportat de casa la cadira plegable de la platja i des de dos quarts de sis del matí feia cua per votar. "Per a mi és un dia superimportant perquè, després de tants anys, penso que hem de canviar, per un futur per a Veneçuela i un futur per a la joventut", deia en lamentar la inseguretat, l'alt cost de la vida i la divisió que, segons ella, ha fomentat el president Chávez d'ençà que va arribar al poder, el 1999.

La transcendència de la cita era palpable en l'ambient. Chávez, que en plena jornada de reflexió va fer una roda de premsa amb desenes de periodistes estrangers que va provocar les crítiques de l'oposició, va votar al migdia al seu habitual col·legi electoral del 23 de Enero, un bastió chavista, envoltat de seguidors. "No tingueu cap dubte que acceptaré el resultat, sigui quin sigui. Per un vot de diferència o per tres milions, els responsables polítics ho hem de fer", va dir. A la sala hi havia convidats internacionals com la premi Nobel guatemalenca Rigoberta Menchú i l'actor Danny Glover. Una de les membres de la mesa li va cantar una cançó per demanar la benedicció per al president.

Capriles, entretant, va votar a l'acomodat municipi de Baruta de Caracas, del qual va ser alcalde durant vuit anys. "La primera persona a qui trucaré en saber el resultat és al president Chávez: el poble veneçolà ha donat exemple i els líders també ho hem de fer", va dir el candidat opositor. Al tancament d'aquesta edició continuaven les llargues cues als col·legis sense més incidències. La comissió electoral ja havia advertit que mentre hi hagués una sola persona esperant per votar no es tancarien les meses electorals.

Mentrestant, a Barcelona, els amics d'Oriana Leocata també estaven pendents dels resultats per saber si hauran de dur globus o mocadors de paper a l'aeroport del Prat.