Publicitat
Publicitat

FRANÇA

La victòria de la dreta als departaments acosta Sarkozy a la cursa per l’Elisi

Els socialistes perden la meitat dels governs en una derrota històrica, a dos anys de les presidencials

Nicolas Sarkozy agafa embranzida per tornar a la presidència de França. La seva UMP es va imposar clarament ahir en la segona volta de les eleccions departamentals a França i va reafirmar els resultats de la setmana passada en la primera volta dels comicis. A falta de la composició de les diferents assemblees departamentals, que tindrà lloc dijous que ve, la formació de centredreta s’emportarà entre 66 i 70 dels 101 departaments. Fins ara, els conservadors en controlaven 41. Ahir també es va confirmar la patacada històrica del Partit Socialista, que passarà de governar 59 regions a emportar-se’n entre 26 i 30. Finalment, el Front Nacional no va aconseguir imposar-se en cap departament, però els bons resultats del partit ultradretà confirmen la fi del bipartidisme a França. L’abstenció va ser del 50%.

Sarkozy surt reforçat de les eleccions departamentals i un bon resultat del seu partit a les eleccions regionals de finals d’any l’acabaria de catapultar per ser escollit presidenciable de la UMP per a la cita del 2017. En la seva compareixença a la seu del partit, l’expresident francès no amagava la seva satisfacció i ho va aprofitar per fer una lectura a escala nacional dels resultats. “Mai en la Cinquena República havíem guanyat tants departaments. Els francesos han rebutjat la política del president François Hollande i el seu govern. L’alternativa és possible”, va afirmar Sarkozy. L’expresident francès va assegurar que la seva força portarà un canvi de política a França. “Accelerarem un projecte republicà d’alternativa, fort, realista i profundament nou”, va afegir.

Desfeta socialista

La segona volta d’ahir va confirmar la desfeta històrica del Partit Socialista, que va rebre un nou vot de càstig per la seva gestió de la crisi econòmica i que es va veure perjudicat per la presència de diverses llistes d’esquerres. El partit, que perd la meitat dels seus feus, va obtenir els pitjors resultats del partit des del 1994, l’any en què es va quedar amb només 24 departaments. La magnitud de la derrota no només es palpa amb els números sinó amb la pèrdua de grans bastions com el departament del Nord, on ha governat durant més de 60 anys, el de Corrèze, del qual Hollande va ser el conseller departamental, i el de l’Essonne, feu del primer ministre, Manuel Valls. Tots tres, com vint més, passen al centredreta.

Precisament Valls va ser l’encarregat d’admetre la desfeta socialista. “La dreta ha guanyat majoritàriament. És incontestable”, va dir Valls, que alhora es va mostrar ferm en la seva lluita contra el discurs del Front Nacional. Tot i el mal resultat, Valls ja havia advertit prèviament que no canviaria el seu govern.

Le Pen, sense cap departament

El Front Nacional té molt difícil governar en algun dels departaments, malgrat que les previsions li atorgaven l’opció d’emportar-se els de l’Aisne i Vaucluse. Els socialistes i la UMP van retirar les candidatures si en primera volta havien resultat les menys votades precisament per no afavorir els xenòfobs.

Tot i això, els resultats el situen com la segona força a escala nacional i els de Marine Le Pen han aconseguit arrelar a nivell local. Davant la premsa, la líder ultradretana va mostrar la seva satisfacció pels resultats, els millors a nivell local de la història del partit. “La República és el govern del poble i per al poble. Aplicarem fidelment aquesta doctrina. Aquestes eleccions són una etapa crucial en el camí per aconseguir el poder”, va afirmar la líder ultradretana, que va aprofitar la desfeta socialista per atacar Valls, un dels més crítics amb Le Pen. “No demano a Valls que dimiteixi perquè els polítics petits són incapaços de posar-se al nivell del poble i de respectar-lo”, va etzibar.