Publicitat
Publicitat

Es confirma que el candidat pro-Mubàrak s'enfrontarà a l'islamista El-Mursi

El vot de la por al canvi a Egipte

Ahmed Xafik diu que mai s'ha penedit d'anomenar l'expresident Hosni Mubàrak "un model a seguir". Al dinar d'homes de negocis celebrat aquest mes per la Cambra de Comerç Americana a Egipte -un grup que reuneix multinacionals i els que treballen amb elles- la multitud va esclatar en aplaudiments. Va ser una demostració viva de l'augment inesperat de suport cap a Xafik, exgeneral de les forces aèries i últim primer ministre de Mubàrak, que espera guanyar la segona volta de les presidencials a mitjans de juny contra Mohammed el-Mursi dels Germans Musulmans.

Ahir, el comitè electoral egipci va confirmar els resultats de la primera volta, en la direcció del que apuntaven totes les informacions els últims dies: El-Mursi (de 60 anys), amb el 24,4% dels vots, s'enfrontarà a la segona volta a Xafik (de 70 anys), amb el 23,3% dels suports. La participació va ser d'un 46%. Els dos candidats personifiquen la lluita que ha dominat la política egípcia durant sis dècades, entre els autoritaris seculars i els islamistes que prometen un nou experiment de democràcia religiosa.

La candidatura de Xafik es basa en les pors d'una presa de poder islamista d'una banda i d'una anarquia generalitzada de l'altra. Aquestes pors són la cola que manté unida la seva coalició secular-conservadora d'empresaris d'elit, exoficials militars, membres de la minoria cristiana copta i cosmopolites preocupats perquè les victòries electorals islamistes signifiquin una cultura més intolerant. En l'acte amb empresaris, Xafik va suggerir que usaria les execucions i la força per restablir l'ordre, es va burlar en diverses ocasions del Parlament de majoria islamista i va acusar, sense proves, els islamistes de tenir milícies ocultes per usar en una guerra civil.

Les possibilitats de Xafik a la segona volta són difícils d'avaluar, donada la popularitat de les polítiques islamistes i la força de la màquina política dels Germans. Aquest grup i altres islamistes van guanyar tres quarts del vot parlamentari, però es van dividir a la primera ronda de la votació presidencial. El-Morsi i Xafik han rebut un quart dels vots cadascun, i l'altra meitat dels votants ha donat suport a candidats molt crítics tant amb els Germans com amb l'antic règim: l'esquerrà nasserista Hamdin Sabahi (20,4%), l'islamista moderat Abdel Moneim Abul Fotuh (17,2%) i l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Mussa (10,9%). És massa aviat per endevinar com es comportaran aquests votants. Tots tres van presentar apel·lacions per suposades irregularitats en la votació. Els sis jutges que formen el comitè electoral les van rebutjar.

El-Mursi vol atreure els cristians

Durant la campanya, els Germans van tornar a un estil antic de política religiosa, descrivint el seu programa com una síntesi de l'islam i defensant la xaria. Però des de la revolució, els Germans també han intentat tranquil·litzar els egipcis dient que donen suport a una ciutadania igual per a tothom, incloses les dones i els cristians, i que no imposaran restriccions legals sobre el comportament o les expressions personals. En una aparició televisiva diumenge a la nit, El-Mursi va intentar atreure la minoria cristiana, que representa aproximadament un 10% de la població. "Egipte ens pertany a tots", va afirmar. "Qui els va matar en protestes? Qui va impel·lir a cremar esglésies? L'antic règim, no nosaltres", afegia.

A la segona volta, Xafik vol aprofitar l'estela de la "gloriosa revolució". Però els seus crítics diuen que se senten com si la revolució no hagués passat. Durant la dècada anterior a la caiguda de Mubàrak, Xafik va ser aclamat com a candidat de dins per succeir-lo, amb la benedicció de l'elit militar.