Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els yazidites, víctimes del primer genocidi del segle XXI

L’Estat Islàmic ha matat 5.000 persones d’aquesta minoria de l’Iraq

Tot just una vintena de famílies yazidites han tornat a Sinjar, a la província de Nínive, al nord de l’Iraq. Abans que l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) prengués la ciutat, el 3 d’agost del 2014, hi vivien més de 40.000 persones, la majoria membres d’aquesta minoria religiosa preislàmica, que ha sigut massacrada pels jihadistes. Segons estimacions de l’ONU, uns 5.000 yazidites han sigut executats per les milícies d’Abu Bakr al-Baghdadi a Sinjar en la seva ofensiva per establir un califat entre Síria i l’Iraq.

Les hordes jihadistes van saquejar, cremar i dinamitar habitatges i comerços, i després els morters kurds i els bombardejos de la coalició internacional van fer la resta abans d’alliberar Sinjar el novembre del 2015. Més del 70 per cent de la ciutat va quedar arrasada.

Sota les ruïnes de Sinjar han quedat enterrades les violacions comeses per combatents de l’EI contra aquesta comunitat mil·lenària. Dos anys després, el poble yazidita segueix demanant que es faci justícia i que no s’oblidi el primer genocidi del segle XXI.

Desenes de milers de yazidites continuen vivint en campaments a les muntanyes de Sinjar o en edificis abandonats a la ciutat kurdoiraquiana de Dohuk. Són famílies que ho han perdut tot; també l’esperança de tornar. “No ens queda res i tenim por de tornar”, resumeix Hadu Rashu, una yazidita de 50 anys que viu amb 12 membres més de la família en un pis a mig construir als afores de la ciutat.

Convertir-se o morir

La família va fugir de Sinjar el 3 d’agost del 2014. “Estàvem preparant l’esmorzar i de sobte vam veure que la gent corria. Vam tenir molta por i vam marxar, també -recorda la Hadu-. Érem un grup de 7.000 persones que, durant set dies i set nits, vam estar caminant sense aigua ni menjar fins a arribar a Merka, on hi havia un salt d’aigua, i ens vam quedar allà durant 20 dies. En el camí vaig veure morir nens i gent gran per deshidratació. Va ser molt dur”. “Els jihadistes només ens donen dues opcions: et converteixes a l’islam o et matem”, denuncia en Zoraba, el seu marit.

“Som gent de pau i mai havíem tingut problemes amb els musulmans ni amb altres religions. Però l’Estat Islàmic vol exterminar-nos”, adverteix l’home, abans de puntualitzar que “fins i tot, encara que ens convertíssim a l’islam, ens executarien perquè només volen acabar amb el llegat yazidita”.

Incertesa pels fills

Moltes famílies han sigut testimoni de massacres; pares i mares que viuen en la incertesa de no saber on és la seva filla, segrestada i convertida en esclava sexual, o el seu fill, que va desaparèixer i va ser reclutat a les files jihadistes. “El Daeix [acrònim àrab de l’EI] va assassinar més de 3.000 homes yazidites i va segrestar 5.000 persones més, majoritàriament dones i nens, durant el seu assalt a Sinjar. Fins avui, desenes de dones han mort en captivitat, mentre que moltes altres s’han suïcidat”, denúncia a l’ARA Ali Khatab, coordinador del grup Les Veus dels Yazidites.

A més de cometre crims contra la humanitat i crims de guerra contra la comunitat yazidita, l’EI també ha destruït nombrosos llocs sagrats d’aquesta comunitat mil·lenària del Pròxim Orient, alerta Khatab. Es calcula que hi ha 35 fosses comunes al districte de Sinjar, però que “encara no s’han comptabilitzat totes, ja que algunes àrees continuen sota control dels jihadistes”, adverteix el coordinador de l’organització que vetlla per la minoria. “Instem la comunitat internacional a reconèixer les atrocitats de l’EI contra el poble yazidita com un acte de genocidi”, sentencia Khatab.

Investigació a l’ONU

Amb motiu del segon aniversari de la presa de Sinjar pels jihadistes, una comissió de l’ONU que investiga les violacions comeses pel grup contra aquesta minoria religiosa va demanar ahir davant les evidències d’“un possible genocidi” contra els yazidites que “el Consell de Seguretat de l’ONU refereixi el cas al Tribunal Penal Internacional o que estableixi un tribunal ad hoc amb la jurisdicció geogràfica i temporal pertinent”.

Els rebels d’Alep volen trencar el setge pel sud

Les faccions rebels continuen la seva contraofensiva per trencar el setge del règim sirià sobre la ciutat d’Alep, bastió opositor de la revolta contra Baixar al-Assad. Malgrat els intensos bombardejos de l’aviació siriana i russa, segons els activistes, els combats es concentren a les portes de l’escola d’infanteria i als barris del sud-est de la ciutat, capital econòmica de Síria. Si l’oposició arriba a controlar aquesta zona, podria capgirar la situació i garantir una nova via de subministrament al sud, després que el règim aconseguís controlar la carretera de Castello fa tres setmanes.