Publicitat
Publicitat

Adéu Naturlàndia, hola 'Garrulàndia'

Mentre Naturlàndia agonitza es gesta un altre parc temàtic a l'altra punta del país

Començo per Naturlàndia, el parc sostenible -excepte per a l'economia-. L'enèsim intent d'aturar la sagnia de diners perduts al recinte és flexibilitzar l'horari d'obertura, és a dir, que començaran a ballar els dies i les hores que s'obre i es tanca al públic. Jo no entenc de gestió de parcs temàtics, i no sé si l'exemple que escriuré a continuació és assimilable a la situació de Naturlàndia, però la flexibilització dels horaris... d'un bar són el pas previ al seu tancament. Perquè els clients que hi volen anar queden desconcertats, i acaben per buscar-se una alternativa, si els horaris no coincideixen amb els del relat d'algú que hi ha anat.

Dissortadament, em temo que entre la flexibilització d'horaris i el tancament del parc hi ha un pas entremig, la retallada de despeses per estalviar recursos, entre les quals hi ha l'acomiadament del personal.

No opino, encara, sobre el parc temàtic perquè no hi he estat. La setmana vinent rebo una visita familiar i tinc pensat anar-hi a passar el dia. Perquè, sense entrar en la dimensió del recinte i la gestió que se n'ha fet, Naturlàndia em sembla un bon reclam turístic.

Acabo per 'Garrulàndia', o allò en què es convertirà el Pas de la Casa si es continuen incentivant les iniciatives que atrauen el turista que busca oportunitats de tot tipus a baix preu.

Cada setmana repasso l'informe policial, i constato com la parròquia transfronterera és un dels nuclis on hi ha més detencions per aldarulls i agressions. Ho dic de memòria, però em sembla que fa un parell de setmanes n'hi va haver quatre, entre agressions a turistes i injúries i desobediència als agents de l'ordre.

Fa exactament un any, botiguers i hotelers, davant un repunt de violència generada per la setmana blanca d'estudiants espanyols i francesos, qüestionaven a les autoritats aquest model de reclam 'low cost'.

Més enllà d'enjudiciar els perjudicis que pot comportar el 'mega outlet' a la convivència cívica i als comerços de la zona, em sembla que aquest tipus de negoci servirà per atraure un tipus de turista que ni tan sòls es gastarà els diners en els restaurants de la parròquia. Vaig viure un parell d'anys a pocs quilòmetres del gran 'outlet' de Catalunya, la Roca Village, i els únics restaurants on hi havia moviment eren les franquícies de menjar ràpid que tothom té al cap.

Si s'acaba implementant l''outlet' al Pas no n'hi haurà prou, com diuen les autoritats competents, d'atraure marques de roba per a un potencial comprador amb un nivell adquisitiu mitjà. També s'haurien d'assegurar alternatives a les hamburgueses i els frankfurts.

Caldria revertir les iniciatives que reforcen la idea que concep la parròquia transfronterera com una destinació de preus baixos per al comerç, l'alcohol, l'oci nocturn o les pernoctacions. Però sembla que la realitat s'entesta en treballar pel contrari. Seguiré pendent dels informes policials.

CODA.- 'Garrulo' → pallús / totxo / talòs