Publicitat
Publicitat

Adhesius

La retirada d’un mínim adhesiu amb el distintiu ‘cat’, a la frontera i per part de la policia andorrana, ha provocat la típica tempesta en un vas d’aigua, amplificada per les xarxes, que estan a la que salta

Les persones humanes tenim la tendència genètica d’embolicar-nos amb bagatel·les, en lluitar tot de petites batalles que fan gastar un munt d’energia i que tenen, a l’hora del recompte final, un resultat incert, perquè tothom se sent vencedor o, si més no, ningú no diu que perd. Ara s’ha obert un petit front que ha tingut com a objectiu els adhesius a les matrícules. És una petita parcel·la de poder simbòlic, però en aquests temps tan líquids, tota cuca fa forat i qui dia passa any empeny.

Fa uns anys, es va escampar un terror pànic entre els automobilistes andorrans provocat per una misteriosa directiva que obligava a portar l’adhesiu de l’indicatiu nacional i que, de la nit al dia, va provocar una sensacional aplicació universal d’Ands. Ara, la retirada d’un mínim adhesiu amb el distintiu ‘cat’, a la frontera  i per part de la policia andorrana, ha provocat la típica tempesta en un vas d’aigua, amplificada per les xarxes, que estan a la que salta, famolenques i nervioses, sempre a l’aguait de la carnassa fàcil.

Des de les trinxeres s’han disparat els míssils habituals, les fílies i fòbies, ocupant un espai de l’efervescència canicular que, anys enrere, ocupaven els reportatges costumistes sobre els llocs de vacances, el Tour de França i les serps d’estiu. Algun dia, els sociòlegs i els politòlegs hauran de tractar-ho com s’escau, tot plegat, perquè de matèria d’anàlisi n’hi ha per donar i per vendre. Però al final, com fum se’n va…