Opinió 15/11/2016

Ai Carmina!

El lacrimogen anunci de la loteria espanyola dóna el tret oficial de sortida a les festes de Nadal tot i que fa dies que hi estem immersos

i
Bru Noya
2 min

El concepte de Nadal se’ns està escapant de les mans. És repeteix durant tot l’any com un bucle o un mantra budista tot i que l’inici oficial arriba amb l’anunci de televisió de la loteria espanyola quan ja tenim fixada la data pel sopar d’empresa, hem rebut centenars de correus electrònics dient que hem d’avançar les compres, s’ha presentat el poblet nadalenc d’Andorra la Vella, el cartell de la fira de la Massana, i fa dies que s’ha encès la il·luminació de les festes.

Estic pensant en deixar l’arbre d’un any per l’altre perquè els àcars facin festa grossa i la pols s’apoderi de les branques. De fet, vaig al rebost i encara sobreviuen, com restes arqueològiques, torrons i neules adquirits durant la primera de les glaciacions würmianes. Remenant algun calaix encara trobaré dècims de loteria d’altres sortejos no premiats que vaig comprar a 22 euros, amb els dos afegits que corresponen a l’impost revolucionari del restaurant, i sense haver estat abduït per l’anunci del calb, el del bar de l’Antonio, el de la Montserrat Caballé i el Rabal, el ninot Justin-ho, o el de la Carmina d’aquest any.

És molt probable que la història de la mestra jubilada, malalta d’Alzheimer amb un net dropo, entri en el rànquing dels episodis més lacrimògens de la petita i la gran pantalla després de les morts de Chanquete i de la mare de Bambi o quan Pinotxo es va convertir en un nen de veritat. Ja tenim tema de conversa per a aquestes sobretaules mortals per hiperglucèmia encara que amb aquesta pretemporada nadalenca tan llarga és possible que els dies assenyalats només pugui brindar amb té tibetà de sabor a fruites.

Abans que el colesterol ens obstrueixi les artèries discutirem sobre si l’argument fa plorar en comptes d’il·lusionar, si suposa una invitació a la depressió crònica, si és una variant de l’àvia estafada per les preferents o per un revisor del gas, o una versió de la pel·lícula ‘Good bye Lenin’ on la protagonista viu en una situació que no és.

Perquè tots som una mica com la padrina de l’anunci. Ens empassem que la crisi ha acabat, que hi ha brots verds, que Andorra va bé i que ens tocarà algun premi de la loteria. L’únic segur és que fa dies que és Nadal. Ho han predit els Simpson.

stats