Opinió 14/06/2016

Aire condicionat

La regulació de la seva temperatura ja no és només una font de conflictes a les oficines, ara també entra en la campanya a les properes eleccions espanyoles

i
Bru Noya
2 min

He aconseguit regular l’aire condicionat de l’oficina. Ja tinc un superpoder per entrar a l’escola de Charles Xavier per ‘X-Men’. Durant dies he patit les mateixes dificultats que George Clooney per atrapar i donar-li el biberó al seu porc vietnamita. L’aparell semblava programat per oferir tres suposats nivells de confort: zona de iogurts del supermercat, Antàrtida i Plutó. Fins al punt que els dels congelats La Sirena ja s’havien interessat per instal·lar-hi el despatx central, aprofitant que els seus inquilins tenien el sistema immunològic més vulnerable que una porteria defensada al mateix temps per Casillas i Pinto. Però alguns encara es resistien que intentés baixar la temperatura de l’aparell promovent una nova font de conflictes a l’oficina.

Abans que allò degenerés en una reedició de la batalla de Cannes entre romans i cartaginesos, l’home que mai va estar allà, un virtuós de la invisibilitat, va encertar amb la graduació, just abans que algú recordés el ciutadà Girauta a l’ara.cat atacant Jordi Évole per apagar l’aire condicionat durant el cara a cara entre Iglesias i Rivera. Això passa per canviar el Bar del Tío Cuco pel Círculo de Bellas Artes i per voler convertir Rivera en Nixon.

Les llegendes de la comunicació política asseguren que va perdre les eleccions presidencials als Estats Units contra Kennedy per culpa de la suor. Va arribar al plató i no es va voler maquillar mentre el seu contrincant apareixia ben bronzejat, fruit d’un cap de setmana a Key Biscayne o de la malaltia d’Addison que ja patia. Per evitar l’anomenat ‘efecte Nixon’, a l’infumable debat dels quatre candidats a la presidència del govern espanyol de dilluns passat van posar l’aire condicionat al màxim.

De fons i com a banda sonora s’escoltava una mena de so ‘indie’, de concert ‘noise’ i de psicofonia d’ultratomba. Fins que, a mig debat, es va sentir un cop sec. Tot apunta que va ser el que va rebre el tècnic que es disposava a graduar l’aire condicionat mentre quatre polítics aspiraven a convertir-se en l’home que va matar Liberty Valance, el personatge gris que fa carrera sobre els mèrits dels altres. Quan el que calia, però, era algú que mai hagués estat allà. Un virtuós de la invisibilitat. Per graduar l’aire condicionat.

stats