Opinió 29/05/2016

Al Bano encara espera l'aeroport

"Si Andorra disposés d'un aeroport, viuria ací" manifestava el cantant italià a la portada del diari 'Poble Andorrà' el de juliol del 1975

i
Roser Porta
2 min

Llegeixo, per una casualitat de la vida, aquest titular: “Si Andorra disposés d'un aeroport, viuria ací”. Això ho diu el cantant Al Bano segons recull la portada del diari 'Poble Andorrà' del 16 de juliol del 1975. En les pàgines interiors Rosa Mari Sorribes i Jordi Gigó -dues persones molt actives dins del periodisme i la cultura d'aquells anys- entrevisten el popular cantant, fotografiat per J. Clarà: “Així és com parlà el cantant italià Al Bano després de la seva actuació a la Plaça de Toros d'Andorra la Vella”. Al Bano considera tan bonic el país que només li troba a faltar un aeroport. Sorribes i Gigó li responen: “Aquest és un dels nostres problemes” i, de seguida, passen, resignats, a un altre tema: “Ara ens agradaria que parlessis sobre la teva vida privada”. Trobaríem moltes referències a l'aeroport a la premsa prehistòrica i encara ens podríem remuntar molt més enllà en el temps.

(Ara ve una batalleta particular, em salto el “Recordo que”) A principis dels anys 90, durant la feina d'unes quantes setmanes a la corresponsalia del diari 'Segre' a la Seu, la cap de comarques d'aquell moment, Marta Camps, m'ho va deixar ben clar des de Lleida: “Sobretot, sobretot, estigues al cas de la reobertura de l'aeroport. Es veu que és imminent.” Hi vaig posar tota la ingenuïtat i l'energia de la joventut, vaig estar al cas, però els avions no van arribar.

Ni han arribat encara. L'aeroport de la Seu-Andorra, d'Andorra-la Seu, dels Pirineus Internacional Andorra, “l'Aeroport tema apte només quan venen eleccions” “l'Aeroport ara interessa ara no”, "l'Aeroport súmmum per atreure més turisme”, i també “l'Aeroport amb problemes tècnics” o “l'Aeroport per fer volar coloms”, no reobre mai.

Aquella infraestructura va tenir una vida molt efímera als anys 80 (el camp d'aviació era el nom popular amb que la gent l'anomenava, els diumenges a la tarda hi anàvem a veure com s'enlairaven els avions, segona batalleta, perdó). Va tancar per inviabilitat econòmica i sovint s'ha parlat dels seus problemes tècnics i de la poca longitud de la pista. Andorra, Catalunya i Espanya porten ritmes desiguals i tenen diferent voluntat (i per tant pressupost) a mesura que passen els anys. Costa de veure el final d'aquesta història, costa molt creure-hi.

Buf, em faig gran, llegeixo diaris antics i explico batalletes. Mentre, Al Bano -i potser també Romina- segueix cantant a 'La felicità' i encara espera l'aeroport.

stats