Publicitat
Publicitat

Andorra-Emirats Àrabs Units: una esperançadora aliança

I després del CDI, per què no una representació diplomàtica o una oficina de promoció econòmica andorrana als Emirats Àrabs Units?

Quan a la primavera del 2013 visitàvem els Emirats Àrabs Units (EAU) una delegació andorrana encapçalada pels ministres de Turisme i Afers Exteriors, el director d’Andorra Turisme i el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis a més d’un grup d’esperançats professionals i empresaris andorrans, poc ens podíem imaginar que allò seria el preludi del desenvolupament d’unes relacions entre ambdós països que culminarien amb la rúbrica d’un conveni per evitar la doble imposició, tal com va succeir aquest 28 de juliol, quan el Ministre d’Afers Exteriors dels Emirats Àrabs Units, el xeic Abdullah Bin Zayed Al Nayhan, visità Andorra, i a on, entre d’altres autoritats, es va trobar amb el seu homòleg, el nostre ministre d’Exteriors Gilbert Saboya –actiu participant en l’expedició del 2013- per a procedir tant a aquesta signatura com a la d’un conveni de promoció i protecció recíproca de les inversions.

Aquella expedició ja ens va permetre fer-nos una primera idea de que la prosperitat dels EAU no era una casualitat. Més enllà dels recursos econòmics, que els té i molts, aquest país ha demostrat tenir una gran visió a mig i llarg termini i ha dissenyat una estratègia de desenvolupament perfectament adaptada a les seves possibilitats i als nous temps.

Els EAU són un referent a nivell internacional en alguns aspectes que mereixen ser destacats. Més enllà del fet de ser el 7è productor mundial de petroli, ha sabut treure un gran rendiment al seu enclavament estratègic entre Àfrica, Europa i Àsia i, per exemple, l’aeroport de Dubai s’ha convertit en un hub del tràfic aeri de gran magnitud, havent rebut el darrer any més de 70 milions de viatgers i superant fins i tot a un aeroport emblemàtic a Europa com el de Heathrow. Aquesta xifra de visitants evidencia la gran prosperitat del sector turístic com també del món dels negocis.

Tanmateix, a nivell mediambiental aquest país va activar ja fa temps un ambiciós pla d’investigació en energies renovables que l’ha convertit en un referent a nivell mundial, doncs per una banda ha impulsat la creació d’una ciutat completament sostenible energèticament coneguda com Masdar (www.masdar.ae) a Abu Dhabi, una autèntica 'smart city' de l’eficiència energètica, i per una altra banda, també a Abu Dhabi s’hi troba ubicada la seu permanent de l'Agència Internacional d'Energies Renovables, IRENA, que compta actualment amb l'adhesió de més de 120 països, i on esperem que pròximament també Andorra s’hi incorpori, motivada per l’interès evident del nostre país pel desenvolupament de les energies renovables.

En la nostra visita al 2013 ja vàrem poder comprovar que l’estratègia per a la captació d’inversió exterior era molt eficaç, particularment amb la creació de les 'Free Zones' (www.uaefreezones.com), zones lliures d’impostos per a inversors exteriors, especialment per a les empreses dedicades al 'trading' internacional i als serveis en general. De fet, hi vàrem poder veure establertes una multiplicitat de marques internacionals de primer nivell, totes elles aprofitant els avantatges fiscals de dites zones.

El cert és que ja aleshores veure aquells milers d’executius de tot el món transitant amunt i avall, generava un sentiment d’enveja sana, a la qual cosa s’hi havia d’afegir un mercat immobiliari plenament actiu i a l’alça. De fet, si no és amb molta antelació i amb un compromís de pre-compra amb dipòsit bancari inclòs, les agències immobiliàries ni tan sols t’atenen personalment i t’indiquen els immobles a visitar per a que tu personalment t’hi personis i facis una auto-visita. Increïble, no? Vaja igual que aquí! Òbviament, el sector de la construcció gaudeix d’una salut de ferro en un mercat on la demanda supera l’oferta.

Es clar que no tot és perfecte en aquest paradís on hi ha evidents millores a fer a nivell social. Ara bé, els EAU és un país que ha sabut cuidar molt les relacions internacionals i és un clar exemple d’èxit de la diplomàcia econòmica, comptant amb grans aliats a nivell internacional. Tanmateix, a part d’invertir en el seu propi país, ha desenvolupat un ambiciós pla d’expansió internacional que l’ha portat a invertir en una multiplicitat de països, entre ells Espanya.

I amb tot plegat, a Andorra quin paper li toca jugar en aquestes recentment consolidades relaciones amb els EAU? Tot i les clares diferències entre ambdós estats, ens uneix una virtut comuna: ambdós som estats sobirans estratègicament ubicats, un a Europa entre dos grans països i un altre al Golf Pèrsic. Per Andorra aquella important zona al bell mig de tot el que es belluga internacionalment ens ha de motivar a ser-hi presents. Pels EAU, Andorra és una oportunitat d’or per consolidar la presència a la que pot acabar sent una ubicació clau a l’Europa del futur. A tot això s’hi uneix el simple fet de ser aliats en els organismes internacionals, cosa que també compta, o la possibilitat de desenvolupar iniciatives conjuntes en àmbits com el ja esmentat de l’eficiència energètica.

És clar que, per això, cal deixar els tradicionals complexos de costat i fer una feina promocional molt activa, i aquí és on m’entren els dubtes. Els canals diplomàtics clàssics emprats fins ara han estat escassos en recursos i desenfocats en estratègia.

En aquest sentit, el nostre Govern sembla decidit a usar els inexplorats fins ara camins de la diplomàcia econòmica, incorporant a les ambaixades d’Espanya i França agregats comercials, amb la clara missió de captar inversió per Andorra, així com facilitar les coses als empresaris andorrans que desitgin desenvolupar en aquests territoris noves iniciatives.

Però atenció, que amb una tímida i experimental incursió a Espanya i França no n’hi ha prou. No hi ha temps per perdre. De fet ja n’hem perdut prou. Ens cal una estratègia molt més global i hem de saber treure profit de les relacions internacionals que poc a poc anem desenvolupant i anar sembrant llavors als diferents territoris amb els que anem estrenyent llaços, i quan dic llavors, vull dir presència física i una acció efectiva en nom d’Andorra.

I després del CDI, per què no una representació diplomàtica o una oficina de promoció econòmica andorrana als Emirats Àrabs Units? No sabríem treure rèdit d’una estructura promocional destinada a fomentar les relacions d’Andorra fins i tot amb la resta de països del Golf Pèrsic?

Ja anem tard, però més val tard que no pas mai i per mi està molt clar que ens cal un canvi de rumb molt contundent en l’estratègia promocional de país. Cal arribar molt més enllà dels exigus resultats assolits en els darrers anys però per això cal una voluntat real de canvi i una visió a mig i llarg termini com la que han tingut els EAU.

PUBLICITAT
PUBLICITAT