Opinió 12/08/2016

Andorra Foreign Investment

Aquells que avui encara neguen la necessitat de l’obertura econòmica, potser que vagin obrint els ulls!

i
Pere Augé
5 min

Fa quatre anys Andorra, a la vista dels signes evidents de desgast de la seva economia, va endegar una nova estratègia de liberalització de les inversions exteriors, absolutament inèdita en la història econòmica del país, però que es plantejava com una solució per tal de reactivar una economia que feia molt de temps que decreixia.

Avui afortunadament disposem ja d’unes mínimes estadístiques que ens poden ajudar a valorar l’impacte que la inversió exterior ha tingut en la nostra economia en els seus primers 4 anys d’aplicació. Aquesta valoració es troba amb un handicap inicial: la crisi financera del 2015, que amb tota probabilitat, ha incidit en l’alentiment del procés de creixement que al 2014 va representar un augment del nostre PIB del 2,2% fins a un volum aproximat de 2.525 milions d’euros, i que probablement al 2015 significarà créixer no gaire més d’un escarransit 1%.

A grosso modo se’ns diu que a dia d’avui s’han formalitzat 1.799 sollicituds d’inversió estrangera i que la xifra d’inversió inicialment declarada ascendeix a uns 190,5 milions d’euros. Es cert que quan revises la inversió per països te n’adones que les xifres no quadren, i que hi ha hagut vàries inversions significatives al 2013 i 2014 que ascendeixen a molt més del que dita declaració inicial reflecteix. Potser el que li cal a aquestes estadístiques és fer un seguiment més acurat de l’evolució de les mateixes, per exemple, a través de dades fiables com els comptes anuals de les empreses de referència. També pot ser cert que en sentit contrari, part d’aquesta inversió prevista encara no s’ha materialitzat.

En tot cas, el que no deixa de ser significatiu és que el volum d’inversió prevista, la corresponent al 2014, uns 50 milions d’Euros representaria aproximadament un 2% del PIB. Vol dir això que sense la inversió exterior el creixement del 2,2 % hagués quedat pràcticament a 0%? I el 2015, que ascendia a 87 milions representant un 3,4 % del PIB, voldria dir que si no la nostra economia hauria caigut un 2%? La veritat és que et poses a analitzar i aquestes conclusions fan respecte. Aquells que avui encara neguen la necessitat de l’obertura econòmica, potser que vagin obrint els ulls!

Malgrat tot, realment molts pensàvem que un model econòmic tant atractiu com l’andorrà havia de comportar un creixement de la nostra economia molt més pronunciat. És cert que el darrer any ja tenim xifres positives en la creació de negocis front a les baixes, cosa que no ha estat així en els temps més durs de la crisi. Però si hagués de definir la nostra economia avui usaria els termes feblesa i vulnerabilitat.

Cal afegir que aquestes inversions exteriors han donat lloc a 714 nous negocis i a l’adquisició de 242 ja existents, que alhora ens diuen que han comportat la creació de 140 llocs de treball pels nous negocis i 902 pels ja existents. En qualsevol cas, el més positiu en termes d’economia de país és que al Servei d’Ocupació hi ha la xifra d’inscrits més baixa dels darrers anys, encara que també és cert que estem lluny, molt lluny de les xifres de cotitzants a la CASS de fa uns anys quan ens movíem entre 44.000 i 46.000, mentre que avui encara estem en xifres que giren al voltant dels 38.000/39.000, qüestió que ja sabem que representa tensió i risc per a les futures pensions, feblesa evident en el creixement de l’economia, doncs no hi ha la contractació que implicaria recuperar nivell de cotitzants i és clar, implantació de mesures impopulars per part de Govern augmentant del 20% al 22% la cotització individual.

Si parlem tanmateix d’un dels objectius que perseguia l’obertura econòmica, la diversificació, l’aparició i consolidació de nous sectors, de nous motors per a la nostra economia, tampoc tinc clar si s’ha assolit del tot. Més del 40% de les noves inversions ho han estat en empreses immobiliàries o de gestió patrimonial pròpia, sector ja clàssic, com també ho és la inversió en el sector majorista i de retail, que arriba al 27%, o el de consultoria i intermediació que ascendeix al 27,5%. En canvi, la recerca, el disseny, la fabricació o producció no arriben al 4%. Probablement, la diversificació és una assignatura que per treure nota hem de preparar millor de cara al nou examen que hem de passar en un futur proper.

Si analitzem igualment l’origen de les inversions per països ens adonarem igualment de la feina que resta per fer. De la mateixa forma que hem d’anar a buscar turistes més lluny si volen créixer quantitativament i qualitativa, el mateix passa amb les inversions. A hores d’ara, en quatre anys quasi el 55% de les inversions han arribat d’Espanya i a molta distància i incomprensiblement està França amb un 16,5%. A partir d’aquí, la resta és tot testimonial, excepte Bèlgica amb el 6,5%, la resta de països no arriben ni al 2%. Està clar el que hem dit i defensat sempre. Cal donar visibilitat al país a nivell internacional. No ho estem fent bé, perquè no tenim una estratègia clara. Cal crear-la i implementar-la i començo a pensar que si no es fa des de la iniciativa privada, difícilment ens en sortirem.

Tanmateix correm un altre perill que pot comportar fins i tot la pèrdua de part d’aquesta inversió exterior, que tot i ser insuficient econòmicament i por diversificada tant per sectors com per països de procedència, ens està salvant el PIB. Em refereixo a la percepció que el nou inversor té por de com se l'està tractant tant a nivell d’administració com sobretot a nivell bancari. N’hi ha que ja tenen les maletes preparades i n’hi ha que s’estan pensant en si fer-les o no. Crec que això, primer ens hauria de preocupar i segon ens hauria de motivar a buscar solucions.

Que no som competitius en el mercat financer internacional és més que evident. Que l’e-commerce, un dels negocis amb més projecció a dia d’avui, té serioses limitacions per a implementar-se al país en no disposar de mecanismes de cobrament, també està molt clar. Però que a més, posem totes les pegues del món a empresaris internacionals que de bona fe han cregut en el nostre teòricament competitiu model fiscal, això hauria de poder perseguir-se penalment! Ens estem jugant el futur amb un excés de zel i de malaltissa prudència.

En favor de governants i banquers he de dir que han fet un encomiable esforç els darrers anys en circumstàncies complicades i se n'estan sortint amb dignitat, però cal veure molt més enllà i a part d’impulsar reformes estructurals, que també i que resten pendents, cal treballar amb perspectiva de futur a mig i llarg termini, visualitzant el que necessita el país i com crear les bases perquè sigui assolible. De la resta ja se’n cuidarà la iniciativa privada, que crec que l’únic que necessita és que el model s’aguanti, no només teòricament sinó a la pràctica i sigui competitiu de veritat i que el puguis vendre com un actiu fiable i dotat de la seguretat jurídica que avui encara no tenim. Ho sento però algú ho havia de dir!

stats