Publicitat
Publicitat

Andorra-Unió Europea: DAFO

El sistema DAFO serà extraordinàriament útil per a ser usat en l’anàlisi del que l’acord ha de suposar per cadascun dels sectors econòmics del país

A hores d’ara resulta complicat concloure si l’anàlisi DAFO d’un eventual acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea seria prou avantatjós com per a compensar les renúncies que portaria implícites.

De fet, un sol anàlisi DAFO com el que apareix al darrer treball de Victor Pou ('Les noves negociacions entre Andorra i la Unió Europea'), esdevé insuficient per ser massa genèric i no entrar en detalls que esdevindran cabdals en les negociacions ja encetades.

El sistema DAFO serà extraordinàriament útil per a ser usat en l’anàlisi del que l’acord ha de suposar per a cadascun dels sectors econòmics del país. Fortaleses i debilitats, oportunitats i amenaces, individualitzades, contrastades, i valorades en conjunt, hauran d’ésser objecte d’una curosa estratègia que al final ens respongui amb un "sí" o amb un "no" a una de les preguntes més controvertides i de més repercussió de la història econòmica moderna d’Andorra.

Hi ha una primera premissa que crec subscriuran tant els que a priori estan a favor com els que estan en contra i és que un acord d’aquestes característiques no pot destruir cap dels sectors econòmics que sustenten el nostre país. Hi ha línies vermelles que no s’han de sobrepassar.

Un altra premissa és que tots som conscients que en principi potser uns hi poden guanyar més que uns altres, almenys aparentment, però si hi ha renúncies cal també veure les oportunitats que naixeran per als sectors menys afavorits inicialment i fer-ne la pedagogia adequada. No hi pot haver guanyadors i perdedors, sinó un únic resultat favorable a una nova Andorra més ben posicionada estratègicament que abans de tancar l’acord d’associació. Si no, ja estem bé com estem!

Justament perquè l’anàlisi DAFO sectorial és fonamental, les organitzacions empresarials andorranes s’han estructurat per fer les seves aportacions a l'equip de tècnics i professionals contractat pel Govern d’Andorra per fer front a aquest històric repte. En aquest sentit, Cambra de Comerç Indústria i Serveis, Confederació Empresarial Andorra, PIME i Empresa Familiar Andorrana, estan constituint equips de treball i nodrint-se d’assessors especialitzats per aquest anàlisi i defensa sectorial primer i general després, i alhora mantindran un diàleg fluid amb el Govern de cara a consensuar una postura el més unitària possible, conscients tots plegats que la voluntat inicial de tots és emprendre aquesta missió amb una ment oberta i un esperit proactiu i propici a un acord d’associació, però no a qualsevol preu.

Tal és el contrapès que faran les organitzacions empresarials, que del resultat del treball conjunt dels propers dos anys en sorgirà un posicionament pel “sí” o pel “no” front a un hipotètic referèndum, on la ciutadania acabarà legitimant al Govern per signar l’acord o negant aquesta possibilitat i forçant una reflexió més profunda al voltant de la idea de l’associació amb la UE.

Tots els especialistes s’esforcen en posar l’exemple de Liechtenstein i com va saber negociar les seves especificitats, particularment en matèria d’immigració, qüestió també cabdal per Andorra. El context era un altre però la dimensió d’un país i la seva capacitat d’assumir determinats canvis en matèries tan sensibles com la que afecta als fluxos migratoris ha de comportar excepcions a la llibertat de circulació de persones.

Atenció igualment a la llibertat de circulació de mercaderies, primera de les quatre llibertats la negociació de la qual s’afrontarà després del estiu. Recordem que venim d’un més que favorable acord d’Unió Duanera del 1990 i que hi ha sectors molt sensibles al que acabi preveient un futur acord d’associació.

Com a contrapunt al procés descrit, és indiscutible que l’accés al Mercat Interior de la UE és una temptació difícil de resistir-se. Pensem en les possibilitats que naixeran per als nostres estudiants, professionals o empreses en un àmbit tan ampli i atractiu. Pensem, igualment, en el reconeixement de títols de les nostres universitats (la present i les futures) sense dependre de processos d’homologació o d’acords bilaterals. O fins i tot en la participació en programes de la UE i en general, en la internacionalització progressiva del nostre país.

Però i la nostra sobirania se’n ressentirà? I serem capaços de reconvertir el nostre aparell administratiu en base a les noves necessitats d’adaptació a la normativa europea i que haurem d’assumir i aprendre a gestionar? Sobreviuran tots els sectors econòmics al canvi?

Sembla lògic pensar que Europa és la darrera estació en aquest viatge que vàrem iniciar el 2009 vers l’homologació i la transparència, però massa cops passa que els interessos polítics s’avantposen als més comuns de la ciutadania, en aquest cas representada pels diferents sectors econòmics sensibles a qualsevol alteració del status quo actual. Per tant, serà bo, aconsellable i m’atreviria a dir que imprescindible obtenir el màxim consens al voltant d’aquest futur acord d’associació la negociació del qual ja s’ha iniciat. I si al final és el poble andorrà qui acaba decidint, que disposi dels elements valoratius suficients per a pronunciar-se amb criteri, sigui quin sigui el veredicte final.

Als ciutadans se’ls poden generar dubtes perquè de vegades els polítics, en funció dels seus propis interessos, els fan anar per on volen deixant-se de prestar prou atenció als criteris tècnics objectius, que són els que s’haurien d’imposar sempre, i més en el cas present. En aquest sentit, atenció que “el DAFO no enganya”. Tenim una oportunitat única de ser jutges del nostre propi destí. Fem-ho doncs amb criteri i amb sentit de la responsabilitat.