Publicitat
Publicitat

Andorra, Unió Europea i una incomprensible llista negra

Ara més que mai, cal adonar-se de la transcendència dels reptes que ens esperen els propers anys i per això necessitem desplegar tota la nostra capacitat comunicativa i negociadora

Resulta si més no sorprenent que a dia d’avui Andorra torni a una 'llista negra' de països no cooperadors en matèria fiscal, o com no té cap escrúpol en recrear-s’hi la premsa del país veí del sud: 'lista negra de paraísos fiscales'. Ha estat la Comissió Europea que prenent con estendard el principi de “bona governança fiscal”, qui ha impulsat una iniciativa per combatre el frau fiscal en l’àmbit de la fiscalitat de les empreses i per tal de trobar mecanismes per evitar diferències que privilegiïn uns països per davant d’altres, m’imagino que en l’àmbit de la Unió Europea.

De fet, resulta que aquesta 'llista negra' s’ha elaborat senzillament amb les llistes nacionals dels 28 Estats Membres on cadascú inclou un llistat dels països que considera no cooperadors, però la Unió Europea no ha fet a hores d’ara cap examen de fons del que cadascun d’aquests 30 països assenyalats recullen a la seva legislació econòmica i fiscal i com l'apliquen i la fan complir.

No obstant, però, encara és més sorprenent que països com Espanya, amb el qual hem signat un acord per evitar la doble imposició o com Portugal, amb qui ja estem negociant o fins i tot Itàlia, amb la qual acabem de signar un acord d’intercanvi d’informació fiscal, ens afegeixin a la seva llista.

Pels que ens trenquem les banyes pel món explicant les bondats del nostre país i els anys que fa que vàrem deixar de ser un paradís fiscal, entès en termes clàssics, resulta frustrant, decebedor i desmotivant. I dic entès en termes clàssics perquè sembla que ara el concepte 'paradís fiscal' passarà a ser emprat per a països amb règims fiscals competitius que no siguin del gust de la Unió Europea.

La veritat és que no fa gens de gràcia aparèixer en una llista al costat de les Illes Marshall, Illes Cook, Vanuatu, Maldives, Illes Turks i Caicos, Barbuda, Belize, Anguila, Nauru o Niue, amb els deguts respectes per a aquests exòtics territoris on a tots ens agradaria passar unes vacances.

I jo em pregunto, què passa amb els Estats Membres amb legislacions fiscals 'friendly' amb els inversors exteriors? Parlo d’Irlanda, de Xipre, de Malta o de la mateixa Luxemburg. Semblaria que aquest debat està damunt la taula de la Comissió Europea des de fa anys i que encara no s’ha resolt.

I com ens quedem la majoria de ciutadans andorrans que, en el pitjor moment econòmic de la història, hem assumit resignadament el compliment amb totes les obligacions fiscals implementades des de ja fa tres anys?

De fet, som un país amb un model fiscal complet, amb impostos directes per a persones físiques i societats, residents i no residents, i amb un impost indirecte que no deixa lloc a dubtes. Tanmateix, disposem d’una institució com l’Agència Tributària, que vetlla pel compliment de les obligacions fiscals. Aquest model ha servit per tancar convenis de doble imposició amb França –que per cert ens deixa fora de la llista-, Espanya, Luxemburg i Liechtenstein, i estem negociant amb d’altres països tan propers com Portugal.

Però per si tot això fos insuficient, hem subscrit a París el conveni multilateral d’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE (5 de novembre del 2013) i som un dels 60 Estats que a Berlín ens vàrem comprometre a implantar l’intercanvi automàtic d’informació al 2018 amb efectes des de l'1 de gener del 2017 (29 d’octubre del 2014) .

I si preocupen alguns avantatges concrets, cal afegir que per poder gaudir d’exempcions fiscals hi ha unes regles molt clares que es fan complir escrupolosament a les empreses de dins i de fora que pretenen gaudir-ne. És allò que se’n diu tenir “substància”, arrelament, credibilitat. No hem legislat per atreure ni empreses bústia ni empreses fantasma. Tot el contrari, empreses amb una base física i que generin ocupació.

Tot i així, i per si no ho haguéssim fet prou bé, semblaria que des de Govern es plantegen alguns canvis per acabar de reforçar la nostra proposta de model fiscal en el sentit que demana la Unió Europea. Compte aquí amb les concessions. Si hi ha una cosa clara és que cada metre que ens prenguin no el recuperarem mai més.

Repeteixo un cop més, a la vista de l'exposat, deixem-nos de complexos i preguntem-nos fent autocrítica, com podem aparèixer a llistes negres de no cooperadors fiscals? Hem comunicat suficientment amb aquests Estats Membres per explicar-los la nova realitat d’Andorra? Crec humilment que no i que aquí estem encara mancats d’una estratègia prou clara. Cal deixar enrere la diplomàcia clàssica, aquella que servia per poc més que per fer-se una foto amb algú molt significatiu i que es guardava a casa com una relíquia que serviria per explicar batalletes als nostres néts.

Un clima, doncs, enrarit just en el moment de començar les negociacions amb la UE i que ens ha de fer reflexionar molt sobre l’estratègia i la metodologia a seguir en aquest procés d’acostament a Europa. Cal estendre pels 28 Estats Membres tot el nostre aparell diplomàtic per donar a conèixer amb tot tipus de detalls el nostre model fiscal. Cal igualment, que la nostra diplomàcia prengui un paper molt actiu en el contacte amb els principals grups polítics representats al Parlament Europeu i tots aquells alts càrrecs i assessors tècnics d’unes i altres institucions europees, doncs en definitiva, tots ells hauran d’informar i aprovar el futur acord d’associació.

Ara més que mai, cal adonar-se de la transcendència dels reptes que ens esperen els propers anys i per això necessitem desplegar tota la nostra capacitat comunicativa i negociadora i així fer-nos respectar, sense complexos ni tabús, doncs som el que som però el que som és prou bo com per guanyar-nos un lloc de privilegi en aquest complex nou ordre mundial.