Opinió 19/05/2016

Andorra i l'e-commerce: un mercat global a l'abast

Per tal que el comerç 'online' tingui èxit cal que la nostra Administració, la nostra banca i els nostres governants prenguin nota de les mancances actuals del sistema

i
Pere Augé
4 min

Avui crec que ja a quasi ningú al nostre país li passa per alt la necessitat de revisar el nostre model de comerç local, especialment pel fet que el turista potencial cada cop té a l'abast més informació i una oferta molt més competitiva al seu lloc de procedència i és clar, allò pel que Andorra era més atractiva, aquell clar avantatge competitiu, s'ha anat diluint i ens obliga a reaccionar.

Cal millorar l'oferta però també el servei al client, tal com ha destacat el recent Pla Estratègic del Comerç. Cal zonificar el comerç, ampliar i adaptar l'oferta a les noves exigències del consumidor, però també cal generar experiències, seduir el visitant per ser diferents i més atractius que els nostres competidors i complementar-ho amb una oferta cultural, esportiva i d'oci en el sentit més complert de la paraula que ens reafirmi com un destí a considerar pel turista internacional.

Les noves tecnologies i, particularment, internet han creat eines promocionals i comercials que han permès apuntalar la nostra oferta turística i comercial, i això ens ha de servir per adonar-nos que més enllà de la supervivència, tenim una oportunitat enorme davant nostre per a reactivar la nostra economia i fins i tot convertir-nos en una referència internacional. Aquesta oportunitat es diu 'e-commerce', entès com la venda de productes o la prestació de serveis 'online' amb independència d'on es realitza la compra o el servei i d'on es rep físicament. Trobem transaccions entre empreses (B2B), entre empresa i consumidor final (B2C) o entre particulars (C2C) i, particularment, la primera i la segona poden representar un revulsiu per a la nostra economia els propers anys.

De fet, l'obertura econòmica, que ja compta amb quasi quatre anys d'experiència, ha permès la instal·lació al país d'una multiplicitat d'empreses atretes pels avantatges i oportunitats que oferia el nou model econòmic i fiscal d'Andorra, de les quals fins a un 35% tenen a veure amb la intermediació i el comerç, un senyal de l’interès que de per se genera aquest sector.

Imaginem el munt d'empreses nacionals i internacionals que en la modalitat B2B poden desenvolupar el comerç internacional via internet amb unes condicions fiscals immillorables. Imaginem igualment la venda de productes o serveis d'empreses implantades al país a clients internacionals, consumidors finals i les perspectives que això representa per l'ampliació del mercat potencial de les mateixes.

Pensem que sobre una població mundial de 7.000 milions d'habitants quasi 2.700 milions usen internet i més de 1.000 milions ja compren i venen per la via de l''e-commerce'. L'evolució és ja imparable, tot i que evoluciona a diferents velocitats. Respecte a la incidència sobre les economies nacionals, pel 2017 s'espera que a Espanya el comerç 'online' representi el 4%, a França el 7%, a Alemanya el 10% i al Regne Unit el 15%. A nivell de volum de facturació, Àsia s'imposa clarament amb un 35% front al 25% d'Europa i el 18% dels Estats Units.

Justament, al Regne Unit, on el comerç 'online' ha agafat molta força, els experts diuen que en els propers 5 anys desapareixeran un terç dels comerços tradicionals. Aquest fenomen, més enllà de la incidència concreta que pot tenir a Andorra, cal veure-ho més que com una amenaça com una oportunitat.

Avui resulta evident que el comerç andorrà ha d'evolucionar cap a la creació de zones i centres més especialitzats i concentrats i que hi ha un excedent de comerços perifèrics o mancats de l'especialització exigible que tard o d'hora estan condemnats a desaparèixer. Doncs bé, del problema fem-ne virtut anticipant-nos per un cop a les tendències internacionals i sense prescindir dels comerços menys competitius, adaptem-los a les noves circumstàncies del mercat. Com?

Diuen els especialistes que davant el creixement del comerç 'online' hi haurà molts més comerços d'experiència, on els productors exhibiran els seus productes i els clients potencials, siguin altres empreses (B2B) o consumidors finals (B2C) podran gaudir de l'oferta que se'ls planteja i segons el cas dels usos i aplicacions potencials de la mateixa, a mode de 'showroom' d'experiències, per acabar encarregant producte o adquirint-lo directament segons el cas. Està clar que els arguments de venda es sofisticaran per a competir i que el valor dels intangibles relacionats amb el màrqueting, la marca etc. cobraran valor. Però és una oportunitat que no podem deixar escapar. Imaginem un mercat potencial de més de 1.000 milions de clients potencials!

Davant d'aquest repte, un cop més les iniciatives esmentades topen amb dificultats molts cops insalvables. Per tal que el comerç 'online' tingui èxit cal que la nostra Administració, la nostra banca i els nostres governants prenguin nota de les mancances actuals del sistema. Hi ha encara una absoluta incomprensió davant la implementació de negocis 'online' a tots els nivells i també del 'trading' usant aquesta sistemàtica. La nostra banca, més privada que comercial, no ho posa fàcil i a més, en no estar a la zona SEPA, les transaccions són més cares que a la resta de països de la UE. Hi ha dificultats per a obtenir TPV virtuals i les garanties que s'exigeixen són molts cops prohibitives. Tanmateix, malgrat que s'hi està mirant de posar remei, resulta inviable usar aquest sistema per cobrar productes venuts des d'Andorra. Resulta indubtable que davant les incerteses que s'han generat en el món financer els darrers anys, tant als nostres governants com a la nostra banca se'ls hauria d'exigir accions concretes vers les autoritats i organismes internacionals encaminades a clarificar el posicionament i les possibilitats reals d'igualar-nos amb la resta de territoris que no tenen les mateixes dificultats a l'hora de desenvolupar l''e-commerce'.

Les oportunitats passen i aquesta és de les grosses. Andorra i l''e-commerce' tenen un gran futur però no hi ha temps a perdre!

stats