Opinió 23/04/2015

Andorra non stop

Donaria bona part dels anys de vida amb què la providència m’obsequiï per veure l’Andorra que els nostres descendents gaudiran. No tinc el més mínim dubte que res aturarà el progrés del nostre país

Pere Augé
4 min

No hi ha força més difícil d’aturar que la d’un poble unit per un objectiu comú i convençut de quin és el camí a seguir. Però, quin és aquest camí? Quins són els objectius que haurien de guiar Andorra en els propers dies, mesos o anys?

N’hi ha un d’imminent d’objectiu amb què crec que hi estarà d’acord tothom: no abaixar la guàrdia, no deixar-se vèncer pel pessimisme, no aturar el procés endegat des de ja fa uns anys, malgrat l’adversitat.

Per aconseguir-ho, primer potser caldria fer un exercici de reafirmació personal. Som conscients del que significa Andorra per cadascun de nosaltres? Ens adonem de les seves virtuts i de com han influït en la nostra forma de viure i fins i tot de pensar? No hi ha motius per sentir-nos orgullosos del que som i del que representem dins d’un entorn que seria segurament l’enveja d’aquells que des de lluny demostren una miopia digna de ser tractada a la clínica del doctor Hanneken?

Segon, i més enllà dels interessos particulars, del subjectivisme i del curt termini, elevant-nos uns metres pel damunt de terra i visualitzant l’horitzó amb més claredat, potser ens adonarem del país que desitgem llegar als nostres fills, néts i als seus descendents.

Atenció que no val dir que volem que tot sigui com era abans o que no volem que canviï res, perquè això és utòpic i clarament impossible.

Fet aquest exercici d’autoconscienciació no puc més que creure que per fer realitat un sentiment col·lectiu d’esperança en el futur, cal seguir el camí de les reformes emmarcat en un context internacional cada cop més pressionant, preservant per irrenunciables, identitat i sobirania.

Donaria bona part dels anys de vida amb què la providència m’obsequiï per veure l’Andorra que els nostres descendents gaudiran. No tinc el més mínim dubte que res aturarà el progrés del nostre país. Tanmateix, si els nostres avantpassats aixequessin el cap i veiessin on som avui segur que també se sentirien molt orgullosos d’un progrés del qual ells també en varen ser protagonistes.

A aquells que sense potser ser-ne conscients aixequen barreres artificials per vedar el pas al que ens porten els nous temps, els demanaria un xic de reflexió i elevant-se uns pocs metres ben segur que veurien el que ha de venir malgrat tot. No els culpo, ni molt menys. Tots tenim una part de responsabilitat d’allò que hauríem d’haver previst i que vàrem deixar per a més endavant. Per avui potser? Demà serà massa tard, afirmo.

Però el passat no és més que un dels capítols del nostre manual de la vida, una lliçó essencial per donar sentit als nous capítols que anem escrivint cada dia i dels que escriurem en un futur.

Feia abans referència a un prestigiós oftalmòleg que ha apostat pel nostre país per desenvolupar les seves iniciatives tant en l’exercici de la seva professió com de la formació vinculada. Si hem vist com d’aquelles aigües calentes sulfuroses d’antuvi hem passat a uns emblemàtics centres termals de referència, qui sap si ben aviat no veurem importants centres mèdics privats que ultrapassant la medicina convencional facin de la prevenció i de la medicina integrativa estendards que atorguin singularitat i visibilitat internacional al nostre país.

Qui sap si des d’aquella històrica STA no evolucionarem fins a convertir-nos en un 'hub' tecnològic de referència internacional, o si ben aviat veurem passejant pels nostres carrers investigadors i estudiants universitaris de tot el món atrets per l’especificitat dels estudis impartits per determinats centres universitaris i d’investigació de vocació internacional que seduïts per les bondats del nostre país, l’hauran escollit per desenvolupar iniciatives docents d’avantguarda.

Qui sap si tantes i tantes coses que fa dècades no ens haguéssim imaginat mai, esdevindran reals. Doncs que voleu que us digui, no em costa gens d’imaginar tot el que de bo ha de venir. Ho desitjo de tot cor i desitjo que alhora tothom ho desitgi, perquè si el desig no és majoritari no ho assolirem mai.

Feu la prova i veureu el que he volgut dir amb la meva onírica paranoia literària: agafeu els vostres éssers estimats, grans i joves, i enfileu el cim més alt que les vostres possibilitats us permetin i des d’allí tots junts feu l’exercici de mirar vers l’horitzó, fins aquella fina línia que la vostra vista us permeti identificar, i si us esforceu, sereu capaços de visualitzar on acaba el present i comença el futur i si aneu una mica més enllà en un darrer esforç, se us mostrarà amb tota claredat allò que podria ser si el voler fos cert que és poder, cosa que crec fermament.

Andorra non stop! Ni aturar-nos ni vedar el pas al progrés. Anhels individuals al servei de l’esperit col·lectiu han de fer possible el que ara ens costa de veure i molt menys d’imaginar, però com deia, cal buscar un lloc privilegiat des d’on forçant una mica la vista podrem arribar a veure quelcom que ens sorprendrà. Ho provem?

stats