Andorra i els seus nous ciutadans

Avui a ningú li pot passar per alt que Andorra es troba immersa en un profund procés de canvi, significativament transcendent des del 2009, quan s’adopten les primeres mesures conduents al intercanvi d’informació fiscal i la subsegüent signatura dels convenis corresponents, 23 fins a dia d’avui. Després vingué la transformació i homologació del nostre sistema fiscal i la liberalització de les inversions exteriors al 100% el juliol del 2012, que conjuntament amb els primers convenis de doble imposició i l’adopció de la normativa internacional en matèria d’intercanvi automàtic d’informació, han dotat la nostra jurisdicció d’una estabilitat i una seguretat jurídica que combinades amb algunes de les grans virtuts d’Andorra com ara l’entorn natural, la qualitat de vida i sobretot la seguretat ciutadana, ens posicionen com un país enormement atractiu per aquells que cerquen una nova vida en unes condicions més favorables per la seva activitat empresarial o patrimonial i molt especialment per a la seva família.

L’obertura econòmica tanmateix, i justament perquè del que es tractava era de captar l’interès de nous residents i inversors internacionals, motiva al legislador perquè en matèria d’immigració creï una sèrie de modalitats de residència que avui, amb l’experiència de quasi quatre anys, ens demostra que malgrat el desconeguts que som encara i la crisi financera que ens ha sacsejat els darrers temps, hem estat atractius com a model de país per a molts nous inversors, tant els no lucratius -antics passius- en les diverses modalitats, com els nous professionals liberals i els actius per compte propi.

Així doncs, més enllà de la recol·locació progressiva dels que estaven desocupats anys enrere i que avui ja han trobat feina i aquells altres que venen a treballar per primer cop atrets per noves ofertes de feina que deriven de la reactivació econòmica, si parlem de residències no lucratives segons la nova normativa del maig 2012, a data d’avui hi ha 601 nous residents i 344 membres familiars a càrrec, és a dir, 945 nous ciutadans que passen a formar part de la nostra societat, a implicar-s’hi i a consumir béns i serveis. De moment, a nivell d’inversió mínima exigida han d’haver aportat al país 240.400.000 euros, dels quals 33 milions i mig d’euros correspondrien aproximadament al dipòsit preceptiu al INAF. Per tant, impacte econòmic n’hi ha hagut, sigui adquirint immobles o fent inversió financera als nostres bancs.

Però aquí no queda la cosa, ja que de professionals de projecció internacional, en el mateix període han obtingut la residència 25 persones i 18 reagrupats familiars, és a dir, 43 nous residents. Afegim-hi els residents sobretot per raons d’interès esportiu, a part de cultural i científic, i en tindrem 45 de principals i 17 de reagrupats, 62 més doncs.

Pensem igualment, que la normativa en matèria d’immigració va haver de reformar-se l’octubre del 2013 donades les dificultats amb què s’estaven trobant els socis propietaris i alhora administradors de les noves empreses que arribaven amb l’obertura econòmica. Així naixia la residència per compte propi. Doncs bé, des d’octubre 2013 fins avui, han obtingut l’estatus de resident 32 professionals liberals i 879 residents per compte propi. En total aquest grup de nous inversors professionals/empresarials units a d’altres inversors podria representar, segons xifres d’Actua pendents d’actualització, uns 141 milions d’euros d’inversió a Andorra, tot i que part d’aquesta inversió es podria solapar amb la relativa a residents no lucratius que en algun cas hagin pogut optat per a crear societats patrimonials o d’inversió.

No obstant això, més enllà de les magnituds econòmiques hi ha les demogràfiques i estem parlant d’almenys 1.961 nous residents, tots ells inversors, que han passat a contribuir a d’una o altra forma a l’economia del país, incrementant el consum intern, però que alhora precisen serveis i de qualitat, cosa que ens ha de motivat a desenvolupar i implementar aquells canvis que aquests nous habitants reclamen.

Una constatació empírica del procés de captació de nous inversors ens porta a la conclusió que encara en podríem tenir molts més si la visibilitat reputacional com a país s’hagués desenvolupat com molts reclamem. A hores d’ara, hi ha molts territoris a nivell mundial que no ens coneixen i que per tant no ens contemplen com una alternativa atractiva, malgrat ser-ho realment. Tanmateix, també hem de tenir en compte que el ‘timing’ per a l’obtenció d’autorització d’inversió, combinat amb la meticulositat valorativa dels departaments de ‘compliance’ bancaris, absolutament lloable i necessària, però mancada dels recursos humans i tècnics que permetrien una major agilitat, ha tingut efectes dissuasius en alguns dels potencials nous inversors que han desistit finalment dels seus projectes al país.

En qualsevol cas, totes les estadístiques de previsió fan pensar que tant el present 2016 com els anys posteriors hi haurà una tendència creixent a la captació de nous residents inversors que vindran a sumar-se als quasi dos mil d’aquest primer quadrienni.

Aquesta nova economia, recolzada encara majoritàriament en els sectors tradicionals, que segueixen creixent tant pel que fa a empreses ja establertes com de recent arribades, va poc a poc donant entrada a noves iniciatives en els àmbits tecnològic, sanitari, educatiu o esportiu, empreses darrera les quals hi ha persones, nous ciutadans que venen a enriquir la nostra societat amb el seu talent i esperit emprenedor.

Aquest heterogeni grup humà és un espectador d’excepció de les bondats del país, que en tenim i moltes, però també de les mancances, aquelles reformes que resulten imprescindibles per a millorar el servei al ciutadà i que tots patim des de fa molt de temps. En aquest sentit, hi ha molt a millorar per exemple en alguns tràmits administratius com el de l’obtenció d’una autorització de comerç o en l’atenció idiomàtica personalitzada al nou resident. Cal igualment una evolució de l’oferta educativa, cultural i d’oci si cada cop són més els ciutadans d’origen forà amb costums diferents als nostres i que clamen integració.

Voldria concloure ressaltant que malgrat les evidents mancances, hem creat un model prou competitiu com perquè el nou resident tingui un grau de satisfacció elevant del que Andorra li ofereix i de moment faci la vista grossa respecte a determinats aspectes en procés de canvi, com també ho fem els que portem molt de temps vivint al país. Però la paciència no ens durarà sempre i ens cal accelerar els processos de transformació endegats i no puc menys que encoratjar les autoritats del país a acabar d’impulsar les reformes legislatives i a motivar i incentivar les noves iniciatives empresarials que han de donar resposta a les demandes que reivindiquen aquests nous residents, ciutadans andorrans en definitiva.