Opinió 06/10/2015

Andorra a taula

Cada cop que es presenta una edició de les jornades gastronòmiques penso que he d’aprendre a cuinar de manera bàsica, sense cap pretensió d’elaborar un menú de fusió entre menjar d’autor i tradició pirinenca

i
Bru Noya
2 min

En època de ‘food-truck’, blogs, vegans, cuiners mediàtics, 'brunchs', humus, quinoa, AmazonFresh, ‘cupcakes’, fotos a Instagram, 'ramen', comentaris a TripAdvisor, ‘cebiches’, sucs verds energètics i restaurants on els comensals estan més pendents de si el xef surt a saludar a les taules que del menjar, parlar d’una amanida de pedrers, un brou d’olla o una crema de carbassa pot semblar més rar que veure Lady Gaga vestida de persona normal.

Aquests i altres plats figuren en el menús de les 9es jornades gastronòmiques 'Andorra a Taula' que es fan del 9 d'octubre al 8 de novembre amb la participació de 30 establiments. I el que és més important: és un recordatori que d’una vegada per totes m’he de posar a cuinar tot i que se’m faci tan dur com seguir el programa d’entrenament de Putin durant una setmana. Tinc tot un mestre al costat de casa com en Guille Cervera amb els seus populars cursets de cuina a l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria. Però per a algú com jo, que considera que posar una pizza al forn és cuinar, potser és millor començar d’una altra manera. Més discreta, perquè ningú és profeta a la seva terra.

Em puc empollar el llibre ‘1001 recetas de cocina’, seguir un tutorial de YouTube en què un senyor amb les galtes vermelles de Bonrepos-sur-Aussonelle m’ensenyi a preparar el 'caçolet', apuntar-me a un curset presencial de ‘noodles’ de l’escola Kitchen Club o a un per correspondència per endinsar-me en els secrets de la cuina àrab a ‘De olla a sartén’, o veure cada tarda el ‘Cuines’ de TV3 que aquesta setmana mostra el treball de cinc restaurants andorrans.

No pretenc arribar a elaborar un menú de fusió entre menjar d’autor i tradició pirinenca sinó tenir quatre conceptes bàsics, perquè no vull semblar un 'hipster', que mai ha cuinat però que es considera un teòric de la gastronomia. Tampoc vull passar-me una setmana menjant fideus xinesos de pot, no fos cas que contribuís a augmentar l’estadística d’Andorra com el país d’Europa amb més sobrepès i obesitat entre la població adulta. Estava decidit a donar el pas i fer les meves primeres passes com a cuiner. He llegit que un prestigiós xef espanyol extreu la sang sense coagular d’un llobarro amb una xeringa i elabora amb ella un civet marí.

El peix, al qual se l’anestesia amb oli de clau, es mantindrà en vida, tot i que se senti com un ciclista assaltat a la seva habitació per un inspector antidopatge després de l’etapa reina de la Vuelta amb sortida i arribada a Andorra.

I de sobte la cuina s’ha tornat una cosa tan complicada com Tjusig i Kvastal, els noms de dos mobles d’Ikea o els de personatges de l’Antic Testament com Putifar o Zebulon. Ajorno la meva entrada en el món dels fogons. Quan es presenti la desena edició de l''Andorra a Taula’ ja hi tornaré a pensar.

stats