Opinió 17/01/2017

Antigripals

Veient la cara de felicitat de la gent després de prendre’s el medicament als anuncis de televisió pots arribar a creure que compensa tenir la grip alhora que hi ha una campanya publicitària que porta camí de convertir-se en viral

i
Bru Noya
2 min

Els meus termoreceptors de fred es deuen haver quedat gelats. Per més que pensi en Albert Camus quan va afirmar que "a les profunditats de l’hivern vaig aprendre que en el meu interior habitava un estiu invencible", semblo un producte congelat de La Sirena. Ja m’agradaria poder ser un d’aquells monjos tibetans que practiquen la meditació ‘g-tummo’ per incrementar la temperatura del seu cos. El meu, però, és més inestable que la caseta de palla que es va construir el més petit dels tres porquets al popular conte infantil anglès.

Per això intento que no se m’escapi la calor pel cap amb un barret de secretari general del Partit Comunista de l’ex-URSS i m’hidrato constantment a l’hora del vermut, del te i de qualsevol cosa que es pugui beure. A més i, per contradir dos filòsofs com Baudrillard primer -‘l’excés d’informació desemboca en desinformació’-, i Bauman després -‘l’excés d’informació és pitjor que la seva escassetat’-, segueixo totes les recomanacions. De les autoritats sanitàries, de Protecció Civil, dels meteoròlegs i de qui calgui. Però no em trec el fred siberià, polar, continental o el que sigui del damunt. I de retruc, tinc números per enganxar la grip que aquest any té més perill que un barber amb singlot.

El procés comença quan t’aixeques un matí amb una cara pitjor que el lleig dels germans Calatrava i constates que és més fàcil descobrir les traces d’El Dorado a l’interior d’alguna selva de Colòmbia o trobar la pipa incorrupta de Sherlock Holmes en un fosc soterrani de Baker Street que aconseguir hora en un metge generalista perquè confirmi que ets una víctima més de l’epidèmia.

Tot i que després de veure quatre anuncis seguits d’antigripals a la televisió amb aquella gent que es queda tan feliç crec que em compensa patir la grip malgrat que els ulls em coguin, que tingui el cos baldat, el nas sembli les cascades de l’Iguaçú, i les constants vitals estiguin sota mínims. Però això no em va impedir fixar-me en un detall que em va cridar l’atenció.

En el darrer dels anuncis, un home es pren el medicament i després condueix un cotxe amb els seus fills de passatgers mentre a sota de la pantalla es llegeix: “Aquest medicament pot provocar somnolència. Es recomana no conduir”.

Aquesta presumpta incoherència ha revolucionat les xarxes socials. Fins i tot una associació que es diu Fundtrafic ho considera una falta de respecte cap a les víctimes i les ONG que treballen per a la seguretat viària. Altres entitats, com Facua, han demanat que es retiri. He tornat a visionar l’anunci i, malgrat estar empiocat, només he pogut arribar a la conclusió que la veu és la del mateix doblador al castellà del doctor Foreman a la sèrie ‘House’. Del que ja no estic tan segur és si el tema de la ingesta del medicament, la conducció i la somnolència és una incoherència o una estratègia estudiada perquè la campanya es converteixi en viral.

stats