Publicitat
Publicitat

Arrogància política

Una mica més d'humilitat aniria bé. No només per explicar, sinó també per escoltar i compartir

El principal error dels polítics -arribin a governar o no- és l'arrogància, és a dir, considerar que la seva és la millor de les actuacions i que, per tant, estan per damunt, ja no només dels seus adversaris polítics, sinó fins i tot de qualsevol altra persona. Un error en el qual hi cauen molt sovint, per no dir sempre, els qui acaben governant ja que consideren que l'aval que els ha donat l'elector a les urnes els atorga aquesta superioritat. No és, però, una actitud exclusiva dels qui manen, també la trobem en els opositors.

És evident que aquesta estima excessiva en si mateix els fa perdre de vista la perspectiva sobre la realitat, perden la noció de com de polièdrica n'és la societat per a la qual teòricament exerceixen el servei públic, i els allunya dels problemes de la gent. És quan l'arrogància passa a formar part de la forma de fer política, quan val més la promesa que no pas la proposta, quan el discurs se centra més en la justificació del que no s'ha fet, o no es pot fer, que no pas a explicar-se amb el que s'ha de fer, quan qualsevol indicador positiu -per miso que sigui- es sobredimensiona sobrevalorant la tasca feta per treure'n un rèdit polític i quan les idees es perden pel camí i tot es transforma en inèrcia electoral. És precisament aquesta actitud la que impedeix molt sovint els consensos, el debat intel·ligent sobre projectes i propostes i extermina el diàleg.

Una mica més d'humilitat aniria bé. No només per explicar, sinó també per escoltar i compartir. Humilitat per acceptar que a vegades els bons indicadors no s'assoleixen només pel que has fet sinó que la conjuntura en la qual et trobes immers també hi té molt a veure, però que els problemes estructurals continuen sent els mateixos.

PUBLICITAT
PUBLICITAT