Opinió 16/10/2017

Barbaritats

La vergonya d'Europa és posar-se al costat d'un govern repressor, en el qual encara perviu el franquisme sociològic utilitzant el seu llegat per tancar portes a qualsevol mediació

i
Albert Roig
3 min

El ministre d'Exteriors espanyol menteix sense ruboritzar-se a la televisió francesa negant l'aprenentatge del castellà a Catalunya. Molts pares l'han posat en evidència penjant a la xarxa l'horari escolar dels seus fills i en el qual hi surten reflectides les assignatures que estudien, òbviament el castellà inclòs. O d'altres mostrant l'informe Pisa en el qual els alumnes de Catalunya són els que millor coneixement tenen del castellà de tot l'Estat espanyol. Unes declaracions d'aquest calibre mereixen, primer, les disculpes i, segon, la dimissió o destitució fulminant.

Albiol, utilitzat com l'ariet contra l'independentisme pels seus propis dirigents, fa una passa més en el seu desvergonyiment, i deixa anar l'odi que segons ell s'estaria inculcant des de les escoles als infants catalans contra tot allò espanyol. Ell mateix va quedar en entredit en el programa de Ricard Ustrell 'Preguntes freqüents' dissabte a la nit.

Els Mossos, blanc de crítiques -i denúncies- per part del cos de policia espanyol i per guàrdia civils perquè el dia 1 d'octubre no van fer com ells, és a dir, no van usar la violència, el cop de porra sense miraments contra ciutadans pacíficament concentrats davant dels col·legis electorals i el cop de mall per rebentar portes d'escoles, sinó que van endur-se urnes i van tancar col·legis sense ni un sol ferit.

El Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial demanant de tancar la comissió creada expressament per la Generalitat per investigar les càrregues policials de l'1 d'octubre. Inaudit. El poder judicial espanyol en contra que es puguin aclarir uns fets vergonyants que van vulnerar clarament els drets civils més elementals.

Perquè del que es tracta és d'escriure un relat que justifiqui la conclusió, aquella que ja tenen decidida i que es basa en la repressió i en el constrenyiment de l'autogovern català. Fixem-nos sinó cap a on es dirigeix la difamació que volen convertir en realitat: educació i seguretat, part essencial de la columna vertebral de la societat catalana.

Si realment fóssim en l'Europa dels ciutadans i no dels interessos econòmics i la defensa de l''status quo' dels estats membres, Juncker i els seus ja haguessin començat a moure peça per establir una mediació entre Catalunya i Espanya. Si no fos per la gravetat del moment, faria riure la justificació de Juncker apel·lant a l'efecte dominó i que es creïn nous estats a Europea si Catalunya assoleix la independència. Això ho afirma un membre d'un estat que té poc més de 500.000 habitants, que va ser ocupat pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial i el van arrasar durant la Segona, obligant el seu govern a exiliar-se a Londres.

La vergonya d'Europa és posar-se al costat d'un govern repressor, en el qual encara perviu el franquisme sociològic utilitzant el seu llegat per tancar portes a qualsevol mediació que trobi una sortida al conflicte i que utilitza la violència per anar en contra dels ciutadans.

Post Scriptum: Torno a casa a la nit tard i la Meri m'assabenta de l'empresonament per part de l'Audiència Nacional espanyola de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC. Estupefacte primer, ràbia i indignació després. Tornen els presos polítics a Espanya i em reafirma amb el que he escrit més amunt sobre la pervivència del franquisme sociològic. Enviar a la presó els presidents de les dues entitats que han organitzat les manifestacions més multitudinàries de tot Europa i a més de forma pacífica és una barbaritat tan gran com la de tenir corruptes i lladres mirant-s'ho des del sofà de casa seva.

Rebo un missatge al mòbil, em convoca per aquest mateix dimarts a una concentració pacífica a les 19 hores davant l'Ambaixada espanyola per mostrar el rebuig al fet que l'any 2017, en l'Europa del segle XXI un dels seus estats membres tingui presos polítics. La ràbia i la indignació donen pas a la serenor i a la fermesa, l'única manera de canalitzar el garbuix de sentiments davant l'enorme injustícia, una més, que ha comès l'Estat espanyol. Sols el poble salvarà el poble.

stats