Benvinguts americans

Llegim a l’Ara que hi ha bastants immigrants que marxen dels Estats Units per entrar a Canadà. Les polítiques migratòries -o hauríem de dir antimigratòries- del recent escollit president estatunidenc han forçat molts migrants a replantejar-se el somni americà. Tot això passa mentre Trump segueix endurint les lleis i recentment ha firmat un nou veto que prohibeix l’entrada durant 90 dies de sis països de majoria musulmana i de refugiats d’arreu del món durant 120 dies.

Bé, durant les últimes dues setmanes he conegut diverses persones provinents dels Estats Units. Tots ells, molt diferents els uns dels altres, coincidien en una cosa: no els agrada el nou president. Alguns fins i tot es plantegen abandonar el país. Superats per la realitat de la nova política de l’empresari, valoren la possibilitat de marxar i començar una nova vida lluny dels disbarats de Trump.

Quan els vaig preguntar si la majoria dels seus amics pensaven com ells, em van dir que sí. No només els joves estan astorats per la seva victòria, sinó que molta gent de diverses edats no acaben d’entendre com ha pogut guanyar un personatge d’aquest nivell. I cada dia que passa se’n fan més creus.

Si mirem els resultats de les eleccions, veiem clarament que malgrat que Clinton va aconseguir més vots individuals, Trump va endur-se més estats i per tant més vots electorals. Aquests americans que es plantegen marxar del seu país, ens expliquen el que ja ens van dir les anàlisis dels comicis. Hi ha una gran majoria de persones blanques treballadores de classe baixa i mitja baixa amb privilegis assumits socialment que van decantar-se pel candidat republicà. Els va atraure el discurs populista que prometia feina per a tots els americans. La seguretat de centrar-se en els de casa i sobretot evitar una immigració suposadament perillosa que allunyés les amenaces terroristes.

“El problema d’aquestes eleccions ha estat el no poder escollir entre dos candidats més diferenciats”, em deien. Tots sabien que votar Trump comportaria certes novetats sorprenents però la candidata demòcrata no era una opció vàlida per a molta gent. Molts d’ells no van votar, potser sense pensar en les conseqüències reals que comporta donar més valor als vots de Trump en un sistema en què, finalment, s’ha d’escollir només entre dues persones.

Ara se’n penedeixen. Massa tard accepten. A la pregunta de per què no s’afegeixen i promouen més protestes contra les decisions del magnat, no tenen una resposta clara. “No sabem si serviria de res, i tampoc volem viure en un país així”. Solució: marxar i esperar un altre president.

Mentrestant, veuran com a la majoria de països d’Europa, un dels destins preferits en cas de marxar, res és diferent. Detencions a demandants d’asil davant una Unió Europea inoperant i indulgent. Tanques menys mediàtiques que les de Mèxic però més altes i amb més punxes de filferro tacat de mort. I una frontera natural defensada per vaixells que al cas porten la vergonya de qui no deixa passar aquell que fuig de l’infern. Benvinguts americans.