Publicitat
Publicitat

Benvolgut Cirque

Carta oberta al Cirque du Soleil després de tres anys d'Scalada

Em confesso admirador del vostre concepte de nouveau cirque que representeu i que ja fa més de 30 anys mostreu al món sencer i del qual en sou punta de llança. Us sóc sincer, quan era petit -compteu que ara ja en tinc més de 50- el circ en general sempre m'havia semblat una cosa caduca, del passat, un pèl decadent i m'inspirava més tristesa que cap altra cosa, sobretot quan sortien els animals que a cops de fuet o amb crits feien el que els deia el domador a canvi d'unes engrunes de menjar. No entenia fins i tot com podia ser que companys meus frissessin per anar a veure una actuació -o els animals engabiats exposats en el recinte entre actuacions- quan arribava un d'aquests circs ambulants.

Hi havia alguna excepció, és cert, com el Circ Raluy o el Circ Cric d'en Tortell Poltrona o els espectacles de pallassos i pallasses en els festivals internacionals que s'han anat celebrant. Però en conjunt, l'atmosfera del circ que vaig conèixer, la que he relatat al començament d'aquesta carta, no em convidava a assistir a les seves funcions (ni m'hi convida encara). I que consti que valoro molt els artistes, les seves acrobàcies i el seu valor, no només a l'hora de fer l'actuació, sinó també per l'estil de vida que comporta el món circense, i reconec que amb el temps i l'edat l'he après a valorar més.

I aleshores us vaig descobrir a vosaltres. No recordo l'any exacte, però la meva filla gran -la Sònia- no deuria passar dels 3 o 4 anys, us vau instal·lar a la Mar Bella de Barcelona amb un espectacle que ens va deixar meravellats: Alegria. Vaig sortir enamorat de tots i cadascun dels vostres artistes, del joc de llums, de les veus corals, de la música... tot en una gran harmonia amb un fil argumental meravellós. Us confesso que el disc compacte de la música va entrar a casa per la porta gran, i en els successius canvis de biblioteca de música que he anat fent, mai ha faltat la banda sonora.

Si us explico tot això, és perquè si us plau seguiu llegint el que ara us escriuré, perquè està fet des de la més profunda estima cap a vosaltres, però també des de la profunda estima al meu país i la seva gent: Andorra. Aquesta carta -que ja aviso que és llarga- vol aportar més arguments per millorar -si és que això és possible- el vostre espectacle si decidiu quedar-vos "tres anys o trenta" -com vau manifestar en una roda de premsa.

Em sembla que ningú us ha enganyat, i la vostra presència a Andorra el mes de juliol és conseqüència d'una necessitat real que tenia capficats els nostres governants i que no era altra que la pèrdua de visitants. Un descens que s'havia agreujat amb la crisi econòmica que patim a Europa -set anys ja!. Ells (no cal posar noms) van creure que portant-vos al país les xifres econòmiques millorarien (aquell full de càlcul que tan maldecaps els porta). És a dir, que hi hauria més visitants i més pernoctacions, i conseqüentment més despesa en hotels, restaurants i comerç, grans pilars de la nostra economia.

Evidentment amb un any no era suficientment valorable. Per això mai he opinat encara sobre la vostra presència al país, en positiu o en negatiu, perquè la vostra era una aposta de llarg recorregut. Ara, tres anys després del primer espectacle (no he fallat a cap) crec que ja és possible aportar una visió més global fugint, això sí,  de la mirada d'ulls financers dels qui ens governen que només saben valorar la seva acció en funció dels números vermells o negres, sense valorar-ne el rèdit social en la inversió cultural. Què hi farem, és la visió neocon del món i és la que ens toca combatre els qui tenim una visió més humanista de la societat.

Si finalment decidiu quedar-vos, cosa que seria desitjable, m'agradaria que tinguéssiu en compte les següents consideracions, sempre amb ànim constructiu, i que potser els qui manen no us han sabut traslladar amb suficient èmfasi.

1.- La temàtica, el fil conductor de l'espectacle. Si bé els dos primers eren força genèrics (estacions de l'any i natura) en el tercer, quan heu volgut entrar una mica més al detall en la personalitat d'Andorra a través de les seves llegendes, s'ha notat tot com una mica postís. Sí, ja sé que les llegendes d'Andorra eren només l'excusa (una lectura metafòrica en diuen els entesos) per desenvolupar tot el vostre fabulós espectacle. Però sense haver fet cap enquesta a la sortida estic convençut que només una minoria van identificar les actuacions amb alguna cosa relacionada amb el país -ja no especifico de les llegendes.

Home, ja que partim de la base que feu espectacle únic per Andorra i identificat amb el país (és el valor que se li dona perquè cap malpensat vegi competència entre el de Portaventura i el d'Andorra) us recomano humilment, si m'ho permeteu, que us deixeu assessorar per historiadors i/o escriptors del país perquè us ajudin a entendre el relat llegendari. Potser ja ho heu fet, ho desconec, i aleshores el problema seria de la persona que us ha ajudat en la construcció del relat. Si ja ho volíeu com ha sortit, doncs, aleshores crec que és un vessant a millorar.

Enguany ha estat molt encertat introduir elements propis de la cultura popular del país, com són el Carlemany i l'Ermessenda, els gegants d'Andorra la Vella. Ara bé, tot i valorar-ho significativament i estar molt content pels meus amics que els han portat, crec que el paper que els hi heu donat no ha estat del tot encertat. Perquè qui els coneix, qui els segueix i els veu en un cercavila, sap que si una cosa no són els gegants d'Andorra la Vella és "aturadets". Més aviat volen pels carrers de mans dels seus portadors, la Gresca gegantera (no sé si vau tenir oportunitat de constatar-ho en la cercavila de dissabte de festa major). Amb això us vull dir que a vegades no n'hi ha prou amb l'espectacularitat de l'actuació, sinó que si el que un pretén és integrar-lo més en el context de país, li cal conèixer-lo, viure'l o estar ben assessorat. Per tant és important parlar amb les associacions i els col·lectius de base que són els que saben realment com funciona la festa.

Què aconseguirem amb tot això? Doncs l'objectiu doble: els visitants i turistes que vinguin no només veuran un espectacle més d'acrobàcies marca de la casa, sinó que realment seran espectadors d'una actuació única i irrepetible amb context de país.

2.- El lloc, l'escenari, les grades... em sembla que no cal que m'allargui gaire en aquest punt. Heu patit, però sobretot els espectadors, pluja i fred, uns condicionants meteorològics que no ajuden gens a gaudir de l'espectacle. Vosaltres sou una companyia de món, per tant coneixeu a la perfecció el clima de cada un dels llocs on realitzeu les actuacions. Al Pirineu el temps sempre és insegur i mai saps quan plourà, farà vent o nevarà. O millor dit, saps del cert que tot això passarà en algun moment o altre de l'estiu. I ho heu patit al llarg de tres anys. Sorprèn des del començament que l'espectacle s'hagi volgut fer a l'aire lliure i no a l'interior d'una vela.

He llegit que els responsables de Turisme volen construir -no sé si és el verb adequat- un recinte on ubicar-hi el vostre espectacle i d'altres de característiques similars. Com que això depèn sempre de qui mana i del vent financer, no sabem del cert si quan hagueu decidit que torneu ho podreu fer en un recinte. Per tant, us recomano pel bé de l'espectacle, i fins i tot pels espectadors, que aquests puguin estar a cobert. No sé quina és la millor manera, si un tendal o alguna cosa similar, però evitaríem que quan un turista arriba a casa seva i li preguntin sobre el vostre espectacle a Andorra el primer que et digui és que va quedar xop i que va aguantar estoicament la funció sota la pluja.

3.- La promoció. No m'allargo gaire perquè ho entendreu de seguida tenint en compte que el màrqueting és un pilar important de l'èxit. Recupero l'objectiu primordial de la vostra contractació per part de les autoritats: la captació per al país de turista i visitant durant el mes de juliol. És cert que hi ha molt espectador que arriba a través dels pacs turístics dels hotels i operadors. Però també és cert que molts d'altres ho fan per lliure, pels espots televisius i la publicitat a Internet. I aquest darrer aspecte és el que us vull retreure -amicalment.

El vostre web, que segurament té un alt número de visites, ens relega a una segona categoria: no sortim en el desplegable de països (el primer any fins i tot vau cometre l'error d'incloure'ns com espectacle a Espanya); el banner de l'actuació a Andorra surt al final del web i en un format més petit; i només a la home en anglès es deia que Scalada era un espectacle que es feia a Andorra (en els altres idiomes havies de clicar si volies saber on es feia. Desconec si després d'una piulada meva al Twitter de la qual es va fer ressò el ministre això es va corregir). Sí, ja sé: el d'Andorra no és un dels espectacles habituals que feu arreu del món i per tant les prioritats de comunicació no són les mateixes (en paraules del propi ministre), però si el nostre objectiu primordial és situar-nos al món per captar turistes a través d'Scalada, us hauríem de demanar si us plau que almenys durant el mes de juliol el nom d'Andorra figuri en el desplegable dels països on feu espectacles.

Acabo ja. Però no vull fer-ho sense dir-vos que hi hauria un altre element important, almenys per a mi, que m'agradaria traslladar-vos, però entenc que ja fuig del vostre àmbit competencial, perquè al cap i a la fi sou una multinacional que us contracten per fer una feina, no pas per fer pedagogia. Però malgrat això si en algun moment podeu o teniu ocasió, vosaltres que contracteu artistes d'arreu del món, que valoreu la seva formació i els valors que representa, traslladeu als nostres governants la necessitat d'un país per invertir en la seva gent, en la seva cultura, en els seus artistes i que el turisme cultural va molt més enllà de l'espectacle. Que això crea riquesa en el país, una riquesa diferent a la que estan acostumats segurament, però una riquesa que ens fa infinitament més humans.

Amb l'esperança que ens retrobem d'aquí un any gaudint d'un nou capítol d'Scalada, i amb alguna d'aquestes consideracions incorporades, rebeu la més cordial de les salutacions.

Albert Roig