Opinió 15/01/2016

Canvi de cicle sociopolític?

Cal ser revolucionaris en l’estratègia i sobretot generosos amb la ciutadania i oferir-li la possibilitat de participar del gran canvi de cicle sociopolític en què estem immersos

i
Pere Augé
5 min

Els darrers anys hem viscut el final d'un cicle econòmic i el començament d'un de nou motivats essencialment perquè aquell model d'èxit que havia durat dècades estava absolutament esgotat. El context internacional i la necessitat nacional obligava a emprendre transcendentals canvis que encara avui estem implementant i paint.

Els canvis han obligat la nostra ciutadania a haver d'adaptar-s'hi en un temps rècord i crec que tothom estarà d’acord que ens podem sentir molt orgullosos de com de ràpid hem assimilat les noves obligacions en un context d'homologació i adaptació sense precedents a la nostra història.

Sembla, però, que malgrat patir-ne les conseqüències, ningú s'adona que també el context sociopolític que ha funcionat raonablement bé durant molt de temps, dóna senyals inequívoques d'esgotament. No cal oblidar que quan ha calgut i s'han donat les condicions per afrontar grans canvis sociopolítics, aquests s'han executat amb la complicitat majoritària de la població andorrana. El darrer i més transcendent, l'aprovació de la Constitució el 14 de març del 1993

Doncs bé, efectivament, resulta evident que la ciutadania andorrana es troba desconcertada davant dels canvis que ha hagut d'assimilar, que han comportat importants sacrificis, sense la contrapartida de la recompensa que normalment obtens després de l'esforç, més enllà de la satisfacció del deure complert. És desmotivant veure com malgrat les grans dificultats que travessa la nostra societat, uns pocs privilegiats continuen jugant a fer política com si res no hagués canviat, com si ben bé continuéssim ancorats en un ja llunyà segle XX, i lluny, molt més lluny de la realitat on afirmen estar.

Ja de per si, la nostra societat té les seves particularitats, doncs una minoria d'andorrans administra el destí de la resta de ciutadans, que no poden participar del joc de la democràcia com potser voldrien. Aquest important grup de 40.000 ciutadans donem-lo per "legalment desafectat". Però a més, entre el grup d'andorrans potencialment participatius creix inexorablement també la desafecció política i el conseqüent abstencionisme, senyal inequívoca de desconnexió amb aquell grup selecte d’escollits per guiar els designis del nostre poble. Si, a més, dins del cada cop més petit grup de participants actius, creix una nova tendència política, la del "vot nul", probablement arribarem a la conclusió que això s'està desfent i que si continuem per aquí, seguirem en caiguda lliure i això només auguraria un futur fosc, molt fosc.

Resulta desmotivant, per exemple, a nivell local –comunal- com les diferents associacions de comerciants no saben trobar consens ni la fórmula màgica per superar un declivi més que evident del model tradicional, tant urbanístic com comercial. Potser és que les coses han canviat tan dràsticament que també calen solucions revolucionàries. M'atreveixo a afirmar que sense una guia adequada i una visió de futur ben estructurada i instruïda per aquells que més hi entenen, la nostra economia tradicional està acabada.

I mentrestant, els que juguen a fer política, ningú dubta que amb bones intencions i motivats per un profund sentit patriòtic, prioritzen guanyar-se el favor del petit grup humà encara convençut de participar del joc democràtic, a encapçalar aquest profund procés de canvi i prendre les decisions revolucionàries sí, transgressores també, però absolutament imprescindibles per donar-li la volta a un sistema sociopolític que ha arribat, sí, i ho afirmo contundentment, a un final de cicle que comporta haver d’afrontar-ne un de nou.

Quan al 2011 el nostre cap de Govern afirmava amb rotunditat que la nostra economia havia esgotat un cicle i que s'havien d’afrontar els grans canvis estructurals, avui abastament implementats, per començar un nou cicle de prosperitat, probablement res feia pensar que també estàvem al final d'un cicle sociopolític i que ens havíem de preparar per a un de nou. Dit d'una altra forma, quan al 2011 es diagnosticava, amb clarivident encert, la necessitat d'afrontar un nou cicle econòmic, oblidàvem que no es podia afrontar amb èxit sense la transformació de les estructures sociopolítiques que també anaven quedant obsoletes, particularment perquè el canvi esmentat només es podia afrontar amb la complicitat de la majoria de la nostra ciutadania, cosa que avui no passa i que provoca les greus deficiències denunciades abans.

Si observem el nostre entorn, els països veïns per exemple, amb una tradició constitucional més antiga, ja han passat per la fase de desafecció i ara es troben immersos en la fase de reacció de la ciutadania menys implicada històricament parlant. El populisme creix enfront dels grups polítics tradicionals, justament en senyal de protesta per les conseqüències negatives que han comportat les rígides estructures polítiques i llur falta de capacitat de reacció davant de la més que evident regressió econòmica i necessitats socials.

Andorra és un poble petit, de molt més fàcil gestió i administració, si se'm permet la llicència, on tots o quasi tots ens coneixem, on la proximitat hauria de permetre una millor comunicació entre nosaltres, tant per al plantejament dels problemes als que administren –governen- com per a la identificació de les millors i més consensuades solucions per als administrats –ciutadans-.

Contràriament, ens entestem en el joc tradicional de la política en què el que mana o ha manat ho fa o ho ha fet de vegades amb certs tics totalitaris, sigui de dretes, de centre o d'esquerres, i el que està o estava a l'oposició, en lloc de fer oposició constructiva, la fa o l'ha fet destructiva i sembrant discòrdia per si algun dia recollia alguns fruits en forma de seguidors i vots. I així portem dècades i el model apunta a un esgotament més que evident.

I que consti que comparteixo totalment la majoria de decisions adoptades pels nostres governants, doncs eren necessàries i avui veig el meu país molt més preparat per afrontar determinats reptes de futur, particularment en l'àmbit econòmic. Però hem descuidat un aspecte fonamental que hem de canviar urgentment. I reconec que és molt més difícil de canviar fins i tot que les mesures econòmiques implementades, però cal ser revolucionaris en l'estratègia i sobretot generosos amb la ciutadania i oferir-li la possibilitat de participar del gran canvi de cicle sociopolític en què estem immersos.

Aquells que sàpiguen encapçalar i guiar el nostre poble en aquest canvi de paradigmes socials assoliran un dels majors èxits que mai s'hagin obtingut al nostre país. Cal recuperar la confiança dels nostres ciutadans. Cal exercir la pedagogia necessària per afrontar el canvi i si no la trobem en els mecanismes administratius convencionals anar-la a buscar allí on es trobi, per lluny que sigui. Cal recuperar la il·lusió, no només d'uns pocs, aquells que encara participen i s'impliquen, sinó de tots els altres, la immensa majoria dels que porten temps en la foscor, inhabilitats legalment i moralment, i per això cal molt de sacrifici i generositat per saber deixar de costat interessos i ambicions personals i partidistes per donar prioritat al principal protagonista d'aquesta història: el ciutadà.

stats