Opinió 24/08/2016

Capità Renault

Entre clavegueres, agències, intel·ligències, contraintel·ligències diverses i complementàries i fons de rèptils per finançar-les, qualsevol ficció novel·lesca quedarà empetitida a la mínima que es confronti amb el món real

i
Albert Villaró
2 min

Potser hi ha encara alguna ànima càndida que se sorprengui que els estats fan, sempre que els convé per als seus interessos, coses que no haurien de fer. Il·legalitats, paral·legalitats o al·legalitats. No els tremola el pols, perquè tenen un mandat superior al que han d’obeir i la història, creuen, els absoldrà si mai els enxampen in flagrante. Recordem la faula de l’escorpí, que, malgrat s’acabi ofegant, pica amb el fibló la granota que l’ajuda a travessar el riu, perquè «aquesta és la meva naturalesa». És possible que els escandinaus no incorrin en pràctiques dubtoses, però fins i tot d’aquestos m’extranyaria. En qualsevol cas, si les fan, segur que les porten a terme sense sapastrades ni fatxenderies, amb una discreció exemplar.

Entre clavegueres, agències, intel·ligències, contraintel·ligències diverses i complementàries i fons de rèptils per finançar-les, qualsevol ficció novel·lesca quedarà empetitida a la mínima que es confronti amb el món real, que és molt més cruel i recaragolat del que podem sospitar. Els diaris en van plens de la revelació. Hi ha una guerra bruta en marxa, senyores i senyors, de la que no en sabem res, com a molt anem entrellucant a la manera en què les discoteques confonen els clients amb llums estroboscòpics. I no ve d’ara, naturalment. Com si don Francisco de Zamora hagués estat un turista innocent en la seva expedició del 1788, i el comissionat especial don Bonifacio Ulrich un pacífic observador de la tranquil·líssima vida andorrana en temps de les revoltes carlines. «Quin escàndol, senyors! He descobert que aquí s’hi juga.», deia el capità Renault a Casablanca, per justificar el tancament del bar. Doncs això mateix.

stats