Opinió 06/02/2016

Carnaval

M’agradaria que encara que fos per poc temps, la gent es pogués posar la disfressa de gestor públic

i
Marc Ballestà
3 min

Ja som a Carnaval, temps de disbauxa i de trencament de convencionalismes just abans de començar (o no) el període de fer bondat, recolliment i reflexió. I el Carnaval ja té això, ens permet per un període curt de temps poder-nos posar la disfressa i poder ser algú totalment diferent de nosaltres. Bé, si hi reflexionem una mica, potser és a l’inrevés, per Carnaval en comptes de posar-nos la disfressa el que fem és treure’ns-la i ser realment nosaltres sense el 'corsé' que ens posa l’entorn, la societat, els convencionalismes, etc... però aquesta no és la reflexió que vull fer avui.

Aprofitant que s’apropava Carnaval, a la tertúlia a la qual molt amablement em convida de tant en tant la Noe, hem pogut fer un joc prou interessant. Ens demanava que per un moment penséssim qui ens agradaria ser per tal de posar-nos per una estona en la pell d’aquesta persona per allò bo i per allò dolent. La veritat és que és una pregunta complexa i més quan no has tingut temps de pensar-hi, però tenint en compte que la tertúlia versava sobre la gestió d'allò públic m’ha permès fer la següent reflexió que vull compartir amb vosaltres.

M’agradaria que encara que fos per poc temps, la gent es pogués posar la disfressa de gestor públic. Que intentés fer l’exercici de reflexionar com actuaria davant un cas concret si tingués la responsabilitat de prendre les decisions que afectin els ciutadans que té al voltant. Però aquest exercici s’hauria de fer sense la trampa que et dóna la disfressa de Carnaval, que te la treus quan vols i aquest món imaginari desapareix. Haurien d'analitzar les decisions que prendrien tenint en compte que haurien d’assumir-ne les conseqüències. És molt probable que allò que quan no tens cap responsabilitat ho podies veure de color blanc o negre, amb una posició molt clara i concreta i fins i tot taxativa, un cop tens la responsabilitat de prendre la decisió amb totes les conseqüències segurament comencessin a aparèixer moltes tonalitats grises. Crec que és important que la gent pogués de tant en quant posar-se a la pell d’aquells gestors públics que han de prendre les decisions per avaluar-ne la crítica ferotge que moltes vegades els fem. Bé, jo aniria més lluny i obligaria que un cop a la vida tothom passés per aquesta experiència.

Per altra banda, als gestors públics, els obligaria a fer l’exercici contrari, posar-se d’una manera oberta i sense condicionants de cap tipus a la pell dels seus administrats i fer l’exercici objectiu de com s’està fent la feina respecte a ells, que al final ha de ser el més important. Moltes vegades un cop estàs situat en llocs de responsabilitat en la gestió pública, pesa més la nebulosa de grisos que et va envoltant i que moltes vegades generen factors externs que no responen als interessos públics que no pas realment el que succeeix al seu voltant, i moltes vegades acabes perdent la perspectiva real de les decisions que s’acaben prenent.

Tan important és que els nostres gestors públics no perdin de vista el món real, el de les persones i la realitat de les decisions que prenen, cosa que passa més sovint del que es voldria, com que la gent fos capaç de veure que per sobre dels interessos i problemes individuals hi ha un bé comú que cal prioritzar de forma objectiva, però com bé diria la Noe, ja se sap, ningú és perfecte...

stats