Publicitat
Publicitat

Carrers pixats

Si les persones tenim prohibit orinar a la via pública, per què es permet als gossos?

Vagi per endavant que sóc un convençut defensor dels drets dels animals. M’empipa i no m’agrada gens ni mica veure gossos de determinada mida en ciutats i zones urbanes on tenen absolutament limitat l’espai que necessiten per viure amb les mínimes condicions. Igual que m’emprenya veure ocells engabiats en caixes amb barrots o rèptils en un terrari d’un pam quadrat. O saber que hi ha gent que gaudeix veient com pelen un toro en una plaça o com dos galls es barallen en un quadrilàter de joguina.

Però centrem-nos amb els gossos. Més enllà dels irresponsables de torn que els tanquen dins del cotxe sota el sol d’estiu, caldria revisar la normativa que permet tenir determinades races en segons quins habitatges, terrasses, galeries i tancats urbans de tota mena. Retenir aquestes bèsties en pisos és cruel i egoista. El confort de l’animal passa a un segon terme perquè l’amo gaudeixi, o no, de la criatura.  

En el millor dels casos, el gos sortirà a passejar diversos cops al dia. L’amo més o menys conscienciat recollirà la cagada de torn. Faltaria més. Però cap netejarà les pixades, que s’agafen i s’incrusten a poc a poc als porus de les voreres i a la base dels fanals. Si les persones tenim prohibit orinar a la via pública, per què es permet als gossos? Els pipi-can poden ser una solució, però el més sensat passa per tenir l’animal en un hàbitat en condicions. És a dir, al camp, al prat, al jardí, en un espai obert.

No es tracta de prohibir, però perquè la convivència a les ciutats sigui una mica més justa per a tots, animals i persones, alguns s’haurien de plantejar que si vols tenir una mascota en zona urbana hi ha alternatives als gossos de mida mitjana o gran. Mentre alguns no canviïn d’actitud, seguirem trepitjant carrers pixats.  

PUBLICITAT
PUBLICITAT