Opinió 11/10/2016

Cinema mut

El so de les pel·lícules espanyoles, tret d’algunes excepcions com les d’Almodóvar, és pèssim i els diàlegs es fan difícils de seguir

i
Bru Noya
2 min

Les pel·lícules de cine espanyoles són la millor publicitat dels centres auditius Gaes. Surts de la sala amb la sensació que se t’han format taps de cera a la orella o que has perdut capacitat d’audició. La realitat, però, és que el so es horrorós. Vas a veure ‘El hombre de las mil caras’ i et penses que t’has equivocat de sala i que estan projectant una cinta albanokosovar sense subtítols fins que escoltes Eduard Fernández, excel·lent en el paper de l’espia Francisco Paesa, i t’adones que parlen en castellà no sense haver de preguntar un parell o tres de vegades a la teva dona què han dit.

La majoria d’actors són incapaços de vocalitzar, com si s’haguessin pres un Sumial o mig pot de valeriana. Balbucegen i quan arribes a escoltar una frase amb una certa nitidesa et sents com si haguessis descobert la tomba de Solimà el Magnífic. Quan el so és directe el soroll ambiental es converteix en eixordador. Fins i tot el diari satíric ‘El Mundo Today’ publicava recentment la notícia que Dolby crearà un filtre de so que permetrà entendre els actors de cinema espanyol.

Hi ha excepcions com ara les pel·lícules de Pedro Almodóvar, un director que cuida molt l’aspecte sonor o com ‘Torrente 2’. La gran majoria solen ser un perill per a les relacions de bon veïnatge, si les veus per Antena 3 o Tele 5, has hagut d’apujar el volum fins a l’estratosfera i de sobte et posen els anuncis. Tu pots patir una perforació de timpà que no t’impedirà sentir com truquen a la porta els agents de circulació, els banders, la policia i fins i tot vigilants privats per denunciar-te per contaminació acústica, vulneració dels drets dels infants perquè ha despertat tots els nens en dos quilòmetres a la rodona, i organització d’una 'rave' sense demanar els preceptius permisos a l’autoritat competent.

I havent-te perdut la meitat dels diàlegs de la pel·lícula. Com amb aquella ‘Y tu mamá también’ del mexicà Alfonso Cuarón protagonitzada per Maribel Verdú i Gael García Bernal. El so estava bé però els diàlegs eren de l’estil "pareces monje con capucha güey" o "la neta es chida". Sort que quan vam entrar a la sala ens van repartir un llibret explicatiu. Potser ho hauran de fer també amb les pel·lícules espanyoles.

stats