Ciutadania activa

L’any passat la població d’Andorra va augmentar i, segons els censos dels comuns, va arribar a gairebé 77.000 persones. D’aquestes, només 35.412 eren andorranes. Per tant la meitat dels habitants del país poden votar a les eleccions, siguin les generals o les comunals. Els polítics que surten elegits dels comicis han de governar per a tothom, però que només la meitat de la població tingui la possibilitat d’escollir-los és, si més no, curiós. Sí que és cert que fa dècades encara podien votar menys ciutadans dels que ho fan ara, però la proporció encara és desorbitada.

Els sindicats USdA, SAT i Sitca van començar, a principis de juliol d’enguany, una enquesta d’opinió preguntant a la societat andorrana sobre si seria positiu que a les eleccions comunals poguessin votar tots els residents en lloc de només els andorrans. Als països de la Unió Europea els residents poden votar a les eleccions locals i a les europees. A poc a poc ens anem acostant a aquest òrgan que engloba els principals països del continent a través de diversos tractats i acords. Aquesta aproximació és un altre debat, però seria lògic que, si ens diuen que en un futur no podrem sobreviure sense la Unió Europea, anéssim adaptant alguns dels sistemes que ja posen en pràctica.

Andorra és un país que té unes dinàmiques polítiques que acostumen a sorprendre a la gent de fora. Som una societat petita, més tancada del que ens agradaria a molts, i on el fet de conèixer les figures polítiques oscil·la permanentment entre la fina línia de ser quelcom positiu o negatiu. La perpètua sensació d’haver de recordar que s’és del país i que és un luxe perquè som pocs és, potser, la definició més clara de ser andorrans. Podria definir-se també com a patriotisme extrem. Per això sorprèn que la majoria de les persones que han expressat l’opinió en aquesta enquesta, un 96,7%, estiguin a favor que els residents puguin votar a les comunals i que, a sobre, la majoria siguin andorrans. Això evidencia un canvi de mentalitat que deixa enrere la creença que ser de nacionalitat andorrana és quelcom únic, molt valorat i sobretot, a l’abast de pocs elegits al món.

Però per què no s’ha fet el pas de deixar votar els residents d’altres nacionalitats? La por és el motiu principal. La por que la gent vinguda de fora pugui influir en les decisions de país. La por que persones no andorranes puguin decidir sobre el futur d’Andorra. La por que se’ns escapi de les mans el poder. Si les entitats que estan duent a terme l’enquesta aconsegueixen les 5.500 firmes que es necessiten per presentar aquesta iniciativa als grups parlamentaris, i si s’accepta a debat el vot dels residents no andorrans a les eleccions, apareixen dues discussions que no es poden obviar. La primera és la reciprocitat amb els països veïns. Els andorrans residents a Espanya, França o altres països haurien de poder votar a les eleccions municipals d’aquests estats.

L’altre debat ha de girar al voltant dels anys necessaris per poder exercir aquest vot. 10 anys? 5 anys? 1? No es pot mesurar la implicació amb el país de cap ciutadà només amb els anys que hi ha viscut, però segons sembla és l’única manera de poder decidir-ho. Per tant, i donant per fet que és positiu que les persones que visquin en un país o en una parròquia, com en el cas de les eleccions comunals a Andorra, puguin decidir els representants perquè dirigeixin els pobles on viuen, s’hauria de demanar un mínim de coneixement del país i de l’entorn. 5 anys sembla una bona mesura de temps per assolir els coneixements bàsics i pràctics per ajudar a decidir el futur d’una parròquia. Perquè, sens dubte, el que ajuda a construir un país millor és la gent que hi viu, que hi treballa i que hi vol criar els seus fills.