Publicitat
Publicitat

Ciutadans covards i institucions ineficaces: impunitat, impotència i decepció

L’Andorra acollidora i compromesa s’esvaeix a base d’apatia i indiferència davant dels comportaments manifestament incívics. O potser a base d’un passotisme social i institucional que degrada la nostra qualitat de vida més que no pas cap crisi econòmica

Diumenge de Pasqua a les 19h. Aparcament comunal del Trillà (darrere de Pyrénées). El cotxe d’uns amics meus aparcat des de l’hora de dinar apareix ratllat per totes bandes en un acte perpetrat en plena hora de buidatge de l’aparcament, molt transitat en un dia festiu i sense cap dubte amb molts testimonis.

Les ratllades presenten signes que algun testimoni –l’autor material que ho ha fet involuntàriament o un acompanyant horroritzat de l’autor material voluntari– ha intentat esborrar amb les mans i sense èxit les ratllades malxinades.

Demanem la presència d’un agent del Servei de Circulació del comú “permanentment al servei del ciutadà”, segons el web oficial. Constaten els danys, s’apressen a dir que el comú no hi és per res i deixen clar que ells no poden fer-hi RES (per a què venen?, per a què paguem un tiquet de pàrquing?). A l’entrada del pàrquing hi ha un cartell que anuncia que “l’entitat explotadora” (ara se’n diu així, del comú?) no es fa càrrec dels danys causats als vehicles per terceres persones. Qui són terceres persones?

Truquem a la policia perquè es presentin a constatar els danys. El servei comunal “permanentment al nostre servei” diu que no sap el telèfon i no hi truca. La policia TAMPOC hi pot fer res (?!). Demano que vinguin a constatar els danys. NO. Que ens facin un pressupost de reparació i després ja hi anirem nosaltres a fer la denúncia. “Sou del país?” Et tracten diferent si ets del país o no ho ets?

Ningú no ha vist res (ni fotografiat res!). Ningú no ha tingut el valor de deixar una nota al cotxe. El comú s’ha presentat exclusivament per treure’s qualsevol responsabilitat de sobre i la policia no ha volgut presentar-se.

Què dic als meus amics? Que em pensava que el meu país era millor, més empàtic i civilitzat. Que estava segura que els serveis públics estaven “permanentment al meu servei” com a ciutadana. I que avui he constatat que visc en un país tan mediocre com qualsevol altre.

Els meus amics pagaran 3 o 4.000 euros de factura. No sé quant tardaran a oblidar-ho. Les empremtes digitals presents al cotxe desapareixeran, perquè els agents comunals “no fan atestats” i els agents policials no es presenten. No hi haurà cap prova i el covard culpable ho podrà tornar a fer avui mateix amb total impunitat i alegria, també contra el vehicle dels testimonis covards.

La mala imatge del meu país, la covardia dels meus conciutadans, les poques ganes d’ajudar dels meus serveis públics i la meva decepció profunda no s’esvairan.