Publicitat
Publicitat

Contrasenyes

Necessitem codis per accedir a tot arreu i si un és despistat o no se’n recorda de la combinació de xifres, lletres, majúscules i minúscules, pot arribar a ser un problema

Les meves targetes de crèdit no caduquen mai. Abans es desmagnetitzen, es tornen il·legibles, s’esborra la banda magnètica o se les empassa el caixer perquè he oblidat o m’he equivocat amb el número secret. Hauré de fer com la Doris de ‘Buscant en Nemo’ que s’ho apuntava tot per recordar-se’n. Sempre tinc l’opció de posar 1234, la meva data de naixement o ‘password’ però és com acostar-se a un espigó per fer una foto quan hi ha temporal de llevant o com aquell home que a ‘Parc Juràssic’ surt del cotxe per veure els dinosaures de prop i, evidentment, se’l cruspeix un tiranosaure. A l’espera que es perfeccioni l’enviament de codis al telèfon mòbil, la lectura de l’empremta digital o el reconeixement facial, depenc d’uns números i d’unes lletres.

Mentrestant, tinc problemes amb totes les contrasenyes. Les dels tres correus electrònics, la del pin del telèfon mòbil, la de la porta de l’aparhotel de la platja, l’ordinador de la feina, el de casa, l’iPad, la del WiFi, l’accés al banc per Internet, el Facebook, el bloc, Instagram i el Twitter. Encara estic intentant entrar al PayPal des que vaig oblidar el codi d’accés. I d’això fa uns quants mesos. Hi ha contrasenyes amb un mínim de deu caràcters que inclouen minúscules, majúscules, números, una lletra de l’alfabet fenici, una altra de l’àrab i el resultat de la travessa del partit Calvo Sotelo-Ferrol de la jornada 32 de segona divisió de la temporada 1968-69.

En cas de no recordar-la sempre queda el recurs de les preguntes de seguretat que havia confeccionat de manera totalment inconscient o enmig d’una rave. Això o és que les van fer els del virus WannaCry perquè no puc contestar quin és el nom del meu gat perquè no n’he tingut mai cap o quin és el temple budista que més m’agrada de Singapur perquè no he estat mai allà. Així que el meu accés a l’economia del segle XXI depèn de les contrasenyes i d’un tros de plàstic. Pel moment i fins que me les apunti en un ‘post-it’ i que el banc em porti una nova targeta soc un indigent digital.

PUBLICITAT
PUBLICITAT