Controls d’abstèmia

L’abstemi és un marginat. Un empestat. Els prejudicis socials ens adverteixen contra les persones que no beuen amb aquella frase de "no et fiïs d’algú que no consumeix alcohol". Ningú incita un vegetarià a menjar un filet de bou de Kobe, un diabètic a demanar un tiramisú de postres, un celíac a empassar-se una llesca de pa de nous, un no fumador a fer una calada d’un cigar Montecristo, però s’acostuma a esbroncar i a mirar malament algú que no vol un ‘cubata’, un cigaló o un didalet. És més, aquell adolescent idolatrat en el pati de l’escola per la seva incipient passió per fumar d’amagat és avui un autèntic pària.

Mentrestant, beure continua gaudint de prestigi i el que no ho fa és un proscrit, un bitxo estrany, asocial i purità perquè reivindica la capacitat de diversió i de festa sense consumir alcohol. S’han dimonitzat la sal, les carns vermelles, la llet pasteuritzada o els greixos saturats però no la ingesta de qualsevol beuratge d’altra graduació o d’una barreja que et pot transformar en la baula perduda entre l’'Homo sapiens', el corredor d’un ‘encierro’ dels sanfermins, la veu principal de la tuna de Telecos cantant allò de "clavelitos de mi corazón" o el rècord mundial d’alcoholèmia aconseguit a Andorra el març passat amb un registre de 4,86 grams per litre de sang.

Sembla que la gent no s’ho pugui passar bé sense un o diversos glops i no fer-ho és com aigualir la sortida i ser el pamort que consumeix una tònica a la barra de la discoteca. El que vulgui que begui però no s’ha de mirar malament i criticar al que no ho fa i que aquest hagi de programar les seves sortides en funció de les activitats sense alcohol com podrien ser la propera nit del Rap (si es reprèn) a la Farga Rossell, els futurs concerts del Jambo Street a la plaça del Consell General (si es duen a terme) i evitar les que porten títols tan suggerents com el ‘De copes al centre històric’ o la inauguració d’un camí saludable amb xampany i vi.

Els no bevedors, però, ho tenen bé aquests dies i fins el 7 d’agost per escapolir-se de l’assetjament per part dels consumidors. L’excusa és perfecta: els controls d’alcoholèmia.