Publicitat
Publicitat

Des de la Plaça dels Arínsols d’Encamp fins al Coll d’Ordino

És curiós que els antics camins principals, de l’època anterior a la construcció de les carreteres, es diguessin, i encara es diguin, rals

Un dels avantatges d’allotjar-se al centre d’Encamp, a prop de l’històric Hotel Rosaleda, és la proximitat del GR11, la famosa ruta marcada per dues ratlles horitzontals, una blanca i l’altra, roja. La ruta comença al centre d’Encamp, a la Plaça dels Arínsols que es troba davant de l’edifici del Comú, alt, ample i estret, amb un mirall gegant com a façana. El vell Camí Ral ens porta en direcció est cap al Conjunt Històric de les Bons. És curiós que els antics camins principals, de l’època anterior a la construcció de les carreteres, es diguessin, i encara es diguin, rals, el que etimològicament significa reials: és ben sabut que a Andorra, mai no hi va haver cap rei, amb la divertida excepció del rocambolesc aventurer Borís I, Rei d’Andorra, pel qual, ja se sap, mai s’ha construït cap via especial.

En arribar al Pont de les Bons, un caminant pot optar per seguir el Vell Camí de l’Oratori que el portaria a Meritxell, a Canillo, a França (els primers vint minuts de camí representen un dels passejos més agradables que hi ha a Encamp, una petita excursió al passat de la parròquia) o bé girar a l’esquerra i pujar els carrers empinats, passant la Casa Cotxa, típica del segle XVIII andorrà, cap a l’església romànica de Sant Romà de les Bons, del segle XII. A Sant Romà antigament se li pregava per demanar protecció dels llamps i quan escassejava la pluja. Als 'Goigs en llaor de Sant Romà' de l’any 1959, l’injustament oblidat poeta Melcior Font deia:

Venim a la vostra vora
quan l’aigua del cel no cau;
deu-nos la pluja si us plau,
i la saó quan és hora.
Que en la tasca sigui ardida
cada pensa i cada mà.
Beneïu la nostra vida,
o gloriós Sant Romà.

Si la nostra destinació és el Coll d’Ordino, en arribar a l’alçada de l’església de Sant Romà, girarem a l’esquerra, i passant les ruïnes del castell, la Torre dels Moros, enfilarem cap a la Borda de les Comes guanyant desnivell ràpidament. Amb cada passa, el paisatge de la vall d’Encamp esdevé més majestuós. No és una ruta especialment difícil, però és recomanable portar bons pals i botes còmodes. Passant per sota d’una corda que creua el camí, de la que pengen llargues cordetes verticals, arribarem a un encreuament des d’on seguirem cap al Coll d’Ordino , deixant enrere el camí a les Bordes de Montalarí. A poc a poc, ens endinsarem en el Bosc de la Tossa, on cada arbust sembla amagar una guineu, una marta, un isard, i des de les branques dels arbres se senten les veus de mallerengues petites i reietons. Després arribem al Planell de les Bases, i passant pel cartell que diu 'Riu d’Urina, Racons', fem la última pujada fins al Coll d’Ordino, arribant al berenador preferit de totes les generacions i de totes les èpoques, amb magnífiques vistes sobre l’Alt del Griu i la Vall d’Arinsal, preparats a pujar el Casamanya, un dels pics més bonics i més freqüentats d’Andorra, si el temps acompanya, si portem prou aigua i si anem degudament equipats.