Publicitat
Publicitat

Desnonament reial

Entra al Palau de la Zarzuela i el colpeja el silenci que hi ha. Mai hi havia arribat tan aviat. Quan ell era petit era una llar plena de vida. Ara només és una trista i allargada ombra del que va ser

Avui està preocupat. Mentre dormia a l'anomenat ‘pavelló del príncep’ –mai ha volgut anar a viure al mateix lloc que el seu pare, malgrat estar situat al mateix complex de la Zarzuela– ha somiat que li arribava un sobre. La carta en qüestió ha provocat que el seu reial son es veiés trastocat. No ha pogut seguir dormint i ha hagut de desprendre’s del cansament i la preocupació que l’assolaven en el seu dormitori de cent deu metres quadrats. S’ha esbandit la cara en un dels dos banys que té a la seva habitació. En primera instància ha anat al seu escriptori anglès a repassar per enèsima vegada la carpeta de caricatures que recull sempre que apareixen a la premsa. Aquest exercici que tants altres cops serveix per fer esvair les cabòries, avui no l’ha animat.

Seguidament, i aprofitant que encara és de nit, ha sortit al balcó, i obviant les persones que passegen pel jardí per protegir-lo a ell i a la seva família, ha intentat veure les constel·lacions que li havien ensenyat de petit per ser el príncep més preparat de l’era moderna. El telescopi que ha utilitzat és el primer que li van regalar. La nostàlgia servida d’infància tampoc l’ha animat.

Abans de fer el cafè de cada matí, i per guanyar temps, ha tornat al despatx des del qual va viure i veure com el seu pare es feia gran i, a mesura que guanyava anys, perdia fama, bona imatge i suports. No el recordava tan senzill, el despatx. El quadre de Canogar segueix impressionant-lo com el primer dia i el meravella adonar-se’n que en aquella sala de sòbries línies planeres no era conscient de per a què s’estava preparant.

Tanca la porta amb delicadesa, com si no volgués fer que es mogués ni una mota de pols, i s’encamina cap al despatx que ara ocupa. El que va ser del seu pare. Entra al Palau de la Zarzuela i el colpeja el silenci que hi ha. Mai hi havia arribat tan aviat. Quan ell era petit era una llar plena de vida. Ara només és una trista i allargada ombra del que va ser.

Arriba al despatx reial i amb por, sense voler ni mirar, dirigeix els ulls cap a l’escriptori. No hi ha cap sobre. Respira tranquil i es deixa caure a la butaca. Encara no li ha arribat la carta que comunica a ell i a la seva família que els desnonen.

Etiquetes