Publicitat
Publicitat

Deures per vacances

Espero que quan arribi el setembre i repassi la llista pugui dir que els he fet tots, els deures, i que si me n’ha quedat algun per fer sigui perquè me n’han sorgit d’altres de més interessants

Per fi arriben les vacances. Com que no vull arribar al setembre amb els deures per fer més val fer una repassada a la llista abans de marxar i assegurar-me que no em deixo res.

Les lectures pendents de Sant Jordi i altres llibres que he pogut acumular, i és que cada any em passa el mateix i no és fins a les vacances que trobo aquella pau i tranquil·litat que es necessita per devorar llibres, per llegir sense horaris, sense pensar en si és massa tard o si és massa d’hora, en combinar el blanc i negre de les pàgines amb la brisa del mar o la musica ambient de la piscina. En poder desaparèixer del tot darrera la coberta d’un llibre.

Perdre’s per petites carreteres i pobles perduts, i és que tot i portar el navegador m’agrada no usar-lo i intentar arribar als llocs com hem fet sempre, mirant les indicacions de la carretera i no només la petita pantalla del navegador. Preguntant a la gent que et trobes i com no, equivocant-me sovint. Però són aquests errors els que algunes vegades et porten a llocs fantàstics i que d’una altra manera no hi haguessis arribat mai.

Gaudir de la gastronomia local. Sí, ho reconec, gaudeixo molt del bon menjar i com que a més a més tinc poques manies en aquest sentit, sempre aprofito per conèixer i tastar la cuina local. I si a més a més també fan vi a la zona doncs encara millor. Conèixer la gastronomia i tot el que l’envolta d’una zona et permet descobrir d’una altra forma les tradicions i la forma de viure que han sabut mantenir molts dels pobles del nostre entorn i aquestes oportunitats no s’han de deixar escapar.

Sortir a veure les postes de sol, i és que tenen un no sé què màgic que m’omplen de pau i tranquil·litat. Sempre he estat més de veure les postes de sol que no pas les sortides, no m’agrada gaire matinar i menys en vacances. Veure desaparèixer el darrer raig de sol em fa recordar de forma pausada el que hem fet aquell dia i també dóna el tret de sortida a començar a pensar que ens depararà l’endemà.

Espero que quan arribi el setembre i repassi la llista pugui dir que els he fet tots, els deures, i que si me n’ha quedat algun per fer sigui perquè me n’han sorgit d’altres de més interessants. Bones vacances a tots!