Publicitat
Publicitat

Diversió invisible

Hi ha joves i no tan joves voltant pel port amb el mòbil davant dels nassos, com si ho estiguessin gravant tot

Cada segona quinzena de juliol el mateix home de cabells blancs, llargs, i de tronc bronzejat de qui passa hores al sol, arriba a port amb el seu vaixell. Casc groc, sense vela al màstic, sempre cuidat i sempre a motor. El vaixell deu tenir tants anys com el capità.

El vaixell, si no tingués qui el dirigís podria fer el recorregut ell sol. La força del costum faria la resta. Cada dia fa el mateix camí: surt a mig matí amb la seva dona, una nevera i dos diaris. Se’n van a una cala que hi ha poques milles seguint la costa al sud i allà llancen l’àncora al fons i fondegen al ritme de les notícies internacionals i ho reguen amb fredes clares.

Cada dia els veuen els tres homes i la dona que juguen a petanca al costat del port. Fan dues tandes, de nou a onze del matí i de set a nou del vespre. Ells no tenen nevera, aguanten la calor o el vent que faci i només fallen a la seva cita diària si plou. No es coneixen però fa anys que es veuen dia rere dia. Es saben de memòria totes les camises i banyadors que tenen i es troben a faltar si algun dia no es veuen.

Últimament, tant l’home del vaixell com els que juguen a petanca, s’han adonat que hi ha més moviment al seu voltant. El primer ha copsat que, quan torna a port per anar a dinar a casa, hi ha joves i no tan joves voltant pel port amb el mòbil davant dels nassos, com si ho estiguessin gravant tot. Els jugadors de petanca també han notat un canvi: ara els que van amb el mòbil davant la cara i mirant el món real a través de la pantalla de tant en tant s’aturen mirant a un punt on ells no veuen res i al cap d’uns segons observen com, els que van amb el mòbil, fan un crit de satisfacció o cara de decepció.

No ho entenen, els seus néts encara no tenen smartphone i no els poden preguntar que fa tota aquesta gent. Poc es deuen pensar que al seu voltant hi ha diversos pokémon esperant a ser capturats. Tampoc han fet massa cas a les notícies que expliquen que el Central Park es envaït periòdicament per caçadors d’aquests éssers de ficció o que una autopista xinesa va ser col·lapsada per entrenadors pokémon.

El capità del vaixell no sap que a la banyera del seu inseparable amic groc hi ha un Charmander prenent el sol i els que juguen a petanca no els preocupa llançar la pilota en direcció al Venusaur que observa com apunten.