Diversió i reflexió

Aquest passat dijous, després d’una maratoniana sessió al Consell General pel Debat d’Orientació Política, a la nit tocava anar al teatre. Permeteu-me fer un petit incís que no és l’objecte d’aquest escrit sobre el tema del Consell General. Si hom es fixa una mica en com són les sessions dels parlaments dels nostres països veïns, a vegades dóna la sensació que s’hi pot veure allí més teatre i figuració que en moltes de les obres que es representen de veritat. Per sort en el nostre Consell General no hem arribat, ni de lluny, a aquest extrem i tot i l’acalorament en algun dels debats, les formes es mantenen per part de tots els assistents i esperem que així segueixi i no es perdi un dels trets de la nostra identitat.

La 48a temporada de teatre (estem a només dues temporades d’una gran efemèride que suposo que se celebrarà com toca) està sent d’un nivell molt alt i veure com gairebé sempre s’esgota l’aforament és un signe de l’interès i la salut d’aquest gènere al nostre país. Voldria destacar obres com 'Per un sí o per un no', 'Terra baixa' (espectacular el desplegament de recursos del Lluís Homar en aquesta adaptació) o 'Kabarett-Protokoll', que justament es va representar aquest passat dijous.

Com bé deia, el passat dijous anava a veure l’obra 'Kabarett-Protokoll' més amb la convicció de passar una estona ben distret després de la llarga sessió del dia que no pas de trobar-me amb una obra d’alt contingut de crítica política i social, que si bé també té, i molt, d’interès, potser aquell no era el millor dia per poder-ne gaudir.

I la sorpresa va ser trobar-me amb les dues cosses. L’obra, molt ben lligada i amb una curiosa escenografia destil·lava humor contínuament, amb diàlegs i situacions surrealistes però també contínuament i a través d’aquestes enviava uns missatges de reflexió clars, profunds i sobretot punyents. La crítica social i política al moment actual que estem vivint (més a Espanya que no pas a Andorra) era aclaparadora i el context d’humor que usava feia que no fos gens pesada, almenys per a mi.

Era una mescla que recordava programes televisius com 'Polònia o bé el 'Intermedio'. Programes que ajuntant les dues vessant (diversió i reflexió) aconsegueixen que els missatges més punyents arribin d’una manera més fàcil que no pas atacant-los de forma separada. Un altre avantatge és que d’aquesta manera s’aconsegueix atraure un públic més jove. Un sector que tinc la sensació que en els darrers temps els hem anat desconnectant d’aquesta realitat i no els impliquem perquè treballin en millorar el panorama actual. Però que per mitjà d’aquesta capa d’humor s’aconsegueix atreure la seva atenció.