Publicitat
Publicitat

Dretes i esquerres

Hi ha molt polític a casa nostra que no es confessa ni de dretes ni d'esquerres. I segurament que molts s'ho creuen, ho diuen de bona fe, com si així resolguessin tots els mals que tenim

Continuo sense creure'm una política sense base ideològica. O més ben dit, no em crec aquells que volen fugir de l'etiqueta i ens diuen que no són ni de dretes ni d'esquerres. Fer-ho és enganyar la gent i potser dient-ho blanquegen la marca electoral i això els reporta vots. Hi ha molt polític a casa nostra que no es confessa ni de dretes ni d'esquerres. I segurament que molts s'ho creuen, ho diuen de bona fe, com si així es resolguessin tots els mals que tenim.

Fa cosa de mig any vaig tenir l'oportunitat de fer una entrevista, d'aquelles amb profunditat, a una de les persones que van tenir un paper polític destacat al llarg de la dècada dels 70 i 80, en ple procés de la reforma de les institucions. En un moment de la llarga xerrada em va deixar anar de forma contundent: "Aquí, a Andorra, hi ha molta afició a fotocopiar conceptes de fora. Però aquí no hi ha dretes ni esquerres, hòstia. Primer perquè no hi ha hagut revolució industrial, no hi ha hagut classe obrera, no hi ha sigut mai; hi ha hagut un concepte de desigualtat social, sí, però dretes i esquerres no, que és absolutament diferent".

Reconec que a partir d'aquí el debat es va animar i vam analitzar alguns dels polítics, governs i oposicions que el país ha tingut: Cairat, Julià Reig, d'Òscar Ribas a Pintat amb el rerefons dels mestres francesos, Forné, Martí i de nou un Pintat, i Bartumeu de remor de fons. Va ser un exercici gratificant, sempre n'aprenc molt, i m'agrada enriquir-me quan parlo amb persones experimentades.

Però és evident que la seva contundent afirmació estava més basada en el mirall que tenim de la política espanyola que no pas en la nostra pròpia. "Ni dretes ni esquerres", em deia, "una cosa diferent".

És evident, no seguim el model clàssic de diferenciació ideològica, perquè aquesta "cosa diferent" que som Andorra es basa més en les persones que no pas en el projecte ideològic. Però no ens enganyem, al final del camí sempre s'hi arribarà a partir de l'aplicació de polítiques basades en un model ideològic, diguem-li de dretes o d'esquerres, diguem-li conservador o progressista... Fins i tot aquells que diuen no ser ni d'un cantó ni d'un altre i que volen fugir de l'etiqueta -autoproclamant-se només liberals, reformistes o centristes- quan governen (o han governat) fan polítiques basades en un model de societat; i aquest, el model de societat que un vol per al seu país, és el que ideològicament et situa a un costat o a l'altre.