Publicitat
Publicitat

Elisabeth Eidenbenz

El millor homenatge que se li podria fer no és dedicar-li el nom d’un carrer o una plaça, sinó aprendre alguna cosa del seu exemple ara que ja no ens queden excuses per mirar cap a un altre cantó

Segurament, si l’Spielberg n’hagués fet una pel·lícula, el seu nom seria tan famós com el d’Oscar Schindler. El que són les coses. No ha estat fins que he escrit aquesta primera frase que m’he adonat de la curiosa coincidència: dimarts passat, 14 de febrer, dia de Sant Valentí, mentre al Consell General l’escriptora i periodista Hélène Legrais ens parlava d’Elisabeth Eidenbenz –l’heroïna que es mereixeria amb escreix una cinta digna d’Oscar– a Caldea s’hi projectava, en el marc de les activitats del festival Ull-Nu, la pel·lícula ‘Jaws’, del mateix director de ‘Schindler’s List’ i amb banda sonora igualment del brillantíssim John Williams. ¿És potser un senyal que algú li hauria de fer arribar, a l’Spielberg, la novel·la de Legrais ‘Les enfants d’Elisabeth’ perquè portés aquesta increïble història de generositat, amor i valentia a la gran pantalla? No descarteu que, ara que m’ha passat pel cap, no provi de dur-ho a la pràctica. "Dear Steven...".

Qui era Elisabeth Eidenbenz? Doncs la impulsora i responsable de la Maternitat d’Elna, una mestra i infermera suïssa que, entre els anys 1939 i 1944, va aconseguir salvar a través d’aquesta institució centenars d’infants, fills de republicans espanyols a l’exili i refugiats del nazisme. Una dona que, avui més que mai, ens hauria de remoure la consciència. El millor homenatge que se li podria fer no és dedicar-li el nom d’un carrer o una plaça, sinó aprendre alguna cosa del seu exemple ara que ja no ens queden excuses per mirar cap a un altre cantó.

I acabo tornant al principi, amb la que possiblement sigui la cita més famosa de la pel·lícula ‘Schindler’s List’: “qui salva una vida, salva el món sencer”. Gràcies, Elisabeth, per cadascun d’aquells nens i nenes que vas salvar.