Opinió 20/09/2016

Embotits artesans

Són dies de fires, festes i viles medievals amb les seves paradetes de venda de fuet, xolís o xoriço, alguns amb formes rodones d’una increïble perfecció per haver estat fets a mà

i
Bru Noya
2 min

Em deleixo per un embotit artesà. Tot i que sempre em demano com s’ho fan, els suposats artesans, per aconseguir aquelles formes rodones, precises i regulars tan perfectes. Ara que s’acosten actes com la Vila Medieval de Sant Julià de Lòria és el moment d’atacar aquell xolís, fuet, xoriço o llom empapussat amb denominació d’origen procedent, teòricament, d’una masia de les Guilleries o d’una nau industrial d’Osona. Però m’hauré d’aguantar perquè a més de les formes rodones creades pels xarcuters n’hi ha d’altres: les meves. Faré abstinència.

El primer avís el vaig tenir aquest estiu a la platja quan estava estirat prenent el sol i van venir uns ecologistes a posar-me tovalloles humides a sobre i em van portar, en braços, a l’aigua en confondre’m amb una balena encallada a la sorra. El segon avís va ser l’anàlisi de sang que va donar uns nivells de colesterols tan espectaculars que els de Danacol tindran ruptura d’estoc d’esterols d’origen vegetal i de llet fermentada. El tercer avís va venir amb la consulta al nutricionista que va ser tan poc efectiva com la cimera de l’ONU sobre els refugiats.

Em va dir que necessitava més fibra quan em pensava que contractant el paquet de 200GB de la tarifa plana d’Andorra Telecom ja en tenia prou. I que em calia més planxa quan ja la utilitzo molt amb els pantalons i les camises, a banda que cada cop que em vull tirar de cap a la piscina impacto a l’aigua amb la panxa. Les quilocalories que em suggeria per dia ja les consumeixo només respirant o empassant saliva, i els 40 grams de pernil dolç que m’assignava per esmorzar em feien sentir més com un traficant de cocaïna que no pas com un consumidor a dieta. Era com si les quantitats les marqués la Guàrdia Urbana de Lleida seguint el model del recompte de participants a la Diada del 11 de setembre passat.

Arribo a la conclusió que per més bondat que faci no seré immortal. Així que me’n vaig a la primera fira d’artesans que trobo a comprar embotits. Fins avui ningú no ha mort de cap ingesta massiva de fuet tot i que jo vaig estar a punt. Però a causa del preu. En dir-li al firaire que el trobava car, em va respondre: ‘és artesà’.

stats