Opinió 18/05/2015

Enyorant Mitterrand

Podria ser ben cert que aquest dissabte passat, mentre es constituïen les noves cúpules dels partits socialdemòcrates, planés pel damunt dels caps de molts votants progressistes l'ombra de François Mitterrand

i
Albert Roig
2 min

No sóc ni de bon tros un coneixedor a fons de la biografia de François Mitterrand, ni tampoc de les intrigues -que segur van existir- de la seva atzarosa i controvertida vida política fins que va assolir la presidència de la República francesa i amb ella la figura de copríncep d'Andorra. Entre moltes de les coses que se li atribueixen hi ha la d'haver assolit, durant la dècada dels 70, la unitat d'actuació amb diferents formats i fórmules de les forces d'esquerres que el van acabar portant al Palau de l'Elysée l'any 1981.

Trec a tomb François Mitterrand, un referent polític de primer ordre a casa nostra, després de veure aquest cap de setmana com els dos partits socialdemòcrates han fet les seves reunions plenàries en les quals han canviat cúpules després de les eleccions i han marcat el rumb de cara a les comunals del mes de desembre. Pels titulars i les cròniques periodístiques que hem pogut llegir, tot segueix sent igual, tot molt coincident, i no només en el nom o en la definició ideològica, sinó també en l'estratègia per captar adeptes i conseqüentment vots: mentre SDP crearà plataformes de redreçament comunal que propiciïn llistes obertes tant amb independents com amb d'altres partits renunciant si cal a les sigles; el PS vol ampliar aliances amb diferents formacions i independents a través de la coalició Junts.

Cap dels dos, però, parla -o almenys no ho reprodueixen els mitjans- d'una unitat d'actuació entre ells. En un exercici benèvol de comprensió podríem arribar a entendre que sense esmentar-se ho deixen en mans de les aliances parroquials, i que algunes d'elles -allunyades de la guerra de cúpules- serien perfectament factibles. Però segurament és això, que concedeixo massa benevolència a la comprensió.

El paràgraf introductori d'aquest article sobre la figura de Mitterrand segur que és molt simplista, però no exempt de raó en les dues conclusions que se n'extreuen: la primera que l'aliança, la unió, el reagrupament enforteix qualsevol projecte; i la segona, que aquesta unió s'ha de fer al voltant d'un lideratge. Pel que podem constatar, els partits del centreesquerra, progressistes o socialdemòcrates -és igual com els vulguem anomenar- no estan encara en cap d'aquestes dues conclusions.

stats