Publicitat
Publicitat

Església i Societat, Societat i Església

Si no es fan canviar les coses des de la base això del catolicisme anirà perdent mercat i arrelament social, per molt bona voluntat que tingui el Pontífex de torn

Sempre he tingut una profunda admiració per l’actual Pontífex, tot i ser un agnòstic que no practica cap tipus de religió ni té cap creença sobrenatural. Això sí, un agnòstic de formació catòlica o un catòlic agnòstic, digueu-ne com vulgueu, en tot cas com que vivim en un entorn dominat per la religió catòlica (de moment!) m’interessa i segueixo els canvis i els moviments que passen en el si de l’Església, i amb especial interès durant el pontificat del Papa Francesc.

He seguit amb interès allò que s’ha parlat durant el sínode de la família que s’ha dut a terme durant la darrera setmana. En fi, és molt interessant tenir una Papa amb molt interès per apropar l’Església a la realitat social però serveix de ben poc si els que finalment manen són els ultraconservadors. Cert, Bergoglio dóna una cara amable a l’Església, una cara aparentment propera, però vistos els resultats de la darrera setmana al sínode de la família, al darrere de la cara amable i de la ferma voluntat de canviar les coses de Francesc hi continua havent uns poders altament immobilistes que creuen que creure en Déu o seguir les ensenyances de Jesús de Natzaret consisteix a viure al marge de la realitat social, consisteix a viure infeliç, consisteix en el fet que si un va cometre uns errors en un primer matrimoni, queda castigat de per vida sense poder combregar i haver de viure la seva Fe de manera diferent a com la viuen els altres cristians.

Sí, sí, ara resulta que si, després d’analitzar cas per cas, s’estima que un divorciat pot combregar ho podrà fer, però caldrà analitzar cas per cas. Vaja, un suplici per als pobres divorciats. Abans castigats sense combregar, ara sí, però no de forma automàtica. O sigui que si ets catòlic i la cagues en una primera relació matrimonial has de passar per tot un procés per tornar a ser catòlic com els altres. I què dir dels homosexuals! Cadascú neix o creix amb una tendència sexual determinada i resulta que si, pels factors que siguin, un se sent atret sexualment per persones del mateix sexe no pot ser un bon cristià, ja veus quina animalada.

Si no es fan canviar les coses des de la base això del catolicisme anirà perdent mercat i arrelament social, per molt bona voluntat que tingui el Pontífex de torn, perquè pel que es veu al final no mana tant com sembla. Amén.