Opinió 29/06/2015

Excusar-se

Quan un governant vol diferenciar entre la seva opinió personal i el que acaba executant, en realitat no està fent altra cosa que buscar-se el perdó del ciutadà

i
Albert Roig
1 min

Hi ha actituds que es mantenen al llarg del temps i que no varien sigui qui sigui qui mani. És cert que ho fan alguns governants més que altres, però tots en major o menor mesura en algun moment del seu pas pel govern pretenen excusar-se diferenciant el que ells creuen o opinen en el terreny personal de les polítiques que realment acaben executant.

Sens dubte, fent-ho així, busquen fer-se perdonar els seus pecats, o dit d'una altra manera, fer-se perdonar les seves contradiccions respecte el que pensen o els seus incompliments respecte el contracte establert amb els ciutadans.

Ho veiem de forma reiterada i sobretot amb temes com la rebaixa per accedir a la nacionalitat, la legalització de l'avortament o el matrimoni gai, per posar alguns exemples. Mandataris que en l'imaginari col·lectiu se'ls situa en un determinat posicionament perquè així ho han expressat en diferents moments de la seva vida política, però que en el moment de la veritat, quan han de posar a la pràctica allò que han dit que pensen, fan un pas enrere.

Al ciutadà poc l'importa el que pensa un governant si després el seu criteri no serveix per impulsar les polítiques oportunes. És més, l'elector pot acabar sentint-se traït i decebut per qui va votar en funció del que creia i opinava.

El gran argument utilitzat del pes de la responsabilitat de governar o del sentit d'estat no pot emmascarar-ho tot, perquè aleshores es travessa la línia del frau. De res serveix que un governant expressi l'opinió personal, perquè a ell se l'acaba valorant pel que fa, s'adigui o no amb el que diu o pensa.

stats