Opinió 19/02/2015

Felicitats, parella

El reconeixement legal de les parelles homosexuals és molt, però no ho és tot

i
Eva Arasa
2 min

No us conec, però us felicito perquè amb la vostra unió imminent obriu un camí. La Llei de les unions civils per a les parelles entre persones del mateix sexe ha suposat un avenç importantíssim pel que fa a l’equiparació de drets amb relació als matrimonis entre persones de diferent sexe. L’equiparació de drets, de fet, és total quan la llei reconeix que dues persones del mateix sexe tenen dret a casar-se igual que una home i una dona “amb els mateixos efectes que el matrimoni” i a fundar una família.

Això, a la pràctica, suposa que l’estat civil de les parelles unides civilment és idèntic al de les persones unides en matrimoni, és a dir, tots ells estan “casats” i són “cònjuges”. Els units civilment, en virtut de la mateixa llei, poden adoptar en iguals condicions que els matrimonis: després de 5 anys d’estar casats i sempre que la mitjana d’edat entre tots dos no sigui inferior a 25 anys, d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei de l’adopció.

Sé que encara hi ha detractors de les unions civils pel fet que no siguin anomenades “matrimoni”. Certament no s’ha arribat al final del camí i, segurament, el tros que queda per recórrer és molt més que el nominal. Perquè tot i que el reconeixement legal és molt, no ho és tot. Encara hi ha prejudicis socials i culturals –per sort, perquè els nostres valors com a societat van canviant, però també per l’acció del col·lectiu i de plataformes com “Som com som”, cada dia són menys aquests prejudicis.

No sé fins a quin punt sou conscients que, el dia que es formalitzi la vostra unió, escriureu un passatge a la història d’Andorra. Tal com han manifestat des de la plataforma “Som com som”, no era només important que s’aprovés la llei, sinó que es posés en pràctica. I finalment –no ha calgut esperar gaire– ha arribat el dia. Encara que no us conec, com a qualsevol parella que es casi, us desitjo que sigueu molt feliços.

stats