Publicitat
Publicitat

Gargots de metge

En plena era informàtica encara hi ha facultatius que elaboren i escriuen les receptes amb ploma, bolígraf o retolador i que acostumen a ser inintel·ligibles per a la majoria de mortals, tret dels farmacèutics

Després d’aconseguir desxifrar el que ha escrit el metge especialista a la meva recepta em veig absolutament capacitat per llegir l'‘Epopeia de Guilgameix’, poema èpic sumeri redactat amb escriptura cuneïforme en taules d’argila. Creia que, en l’era de la informàtica i de les receptes virtuals, ja no existien els gargots que s’havien popularitzat com la ‘lletra de metge’ amb aquell refrany que ‘maten més les receptes que les escopetes’.

Sovint són caràcters tan inintel·ligibles, com una successió aleatòria de ‘captches’, que l’any 2008 l’empresa Thera, del Parc Científic de Barcelona, va crear una aplicació per fer-los entenedors, una cosa que fins aleshores només era a l’abast dels farmacèutics com si tinguessin un descodificador instantani a la botiga. Miren la recepta i se’n van cap als calaixos i treuen el que t’ha recomanat el metge. O no. Potser s’ho inventen i et cures igual.

Sempre que he pensat que la gent que estudia farmàcia fa màgia i té poders especials encara que alguna vegada han hagut de telefonar el metge per saber què ha escrit a la recepta. Una de les assignatures obligatòries de la carrera, amb milers de crèdits, deu ser grafologia i l’altra, menys ben valorada però també força important, la d’arqueologia per allò de desxifrar jeroglífics, la de criptografia avançada o la d’història perquè hi ha gent que va a les farmàcies, molt abundants a Andorra, i que diuen que necessiten un medicament perquè han patit un còlic ‘nefertític’ en comptes de nefrític.

Les estades formatives dels estudiants en farmàcia haurien de ser al Museu Britànic de Londres estudiant la Pedra de Rosetta que havia estat fonamental per desxifrar els jeroglífics dels egipcis. A les facultats de medicina ha de ser el contrari: és possible que hi hagi seminaris sobre com escriure malament. És un autèntic problema per a les noies que acostumen a tenir més bona lletra que no pas els nois.

Sort que ara, amb els ordinadors, podem estar tranquils perquè la nostra curació ja no depèn d’una paraula o d’un galimaties. Així, quan hi hagi un problema a l’hora de receptar un medicament la culpa serà del virus. Però de l’informàtic.