Gas a fons

Dilluns al vespre. Fa tanta calor que, ja cap al tard, decidim anar a fer un beure a una terrassa que hi ha a prop de Caldea –no em feu dir per què faig propaganda del centre termolúdic i no del bar en qüestió, perquè no us sabria què respondre. Potser és simplement perquè tots plegats ens situem en la geografia escaldenca: ens trobem en una zona agradable de la parròquia i relativament cèntrica, però no tan cèntrica com Vivand i, per tant, a diferència de Vivand, està oberta al trànsit. Per això, mentre intentem relaxar-nos al final del dia, ens resulten especialment empipadors els conductors que, en cotxe o en moto, passen a tot gas provocant de sobte un pic de decibels d’aquells que crispen la persona més pacífica i tranquil·la del món. Rondinem una mica amb la copa de vi blanc, ben fresquet, al davant, i prenc el compromís de dedicar el meu pròxim article a aquest tema.

Hi ha un seguit de maneres de conduir que no necessàriament infringeixen cap norma i, tanmateix, resulten incíviques. Clar, en aquest cas, no ho tinc tan clar que les accelerades sobtades, a més de sorolloses, no impliquin saltar-se el límit de velocitat establert per a l’interior del nucli urbà. Però n’hi ha tants que ho fan –dos cotxes i una moto en el decurs de mitja hora em sembla una mitjana prou elevada– que un no pot evitar preguntar-se si ja hi ha prou controls o si, en comptes de controls d’alcoholèmia al matí, no seria millor reforçar la vigilància nocturna d’altres tipus de comportaments al volant. I no és que m’agradi acabar confiant més en el control extern, en aquest cas policial, que en l’autocontrol, però la realitat és que la falta d’autocontrol d’uns pocs individus acaba repercutint sobre la resta.

I ja posats a somiar: al voltant de Vivand, una aposta valenta per treure el trànsit rodat d’una part important de l’avinguda Carlemany, no podríem tenir una zona amb la velocitat limitada a vint o trenta quilòmetres per hora? Els vianants, que ho som tots en un moment o altre del dia, guanyaríem en qualitat urbana. Aquells que vulguin imaginar-se que són pilots de Fórmula 1 segur que trobarien altres llocs -un circuit tancat, per exemple- on poder esbravar-se i anar gas a fons.