Genocidi armeni, 100 anys

Ara fa cent anys del genocidi armeni. Va ser lent, les matances contra el poble armeni ja havien començat a finals del segle XIX, però l’eliminació dels armenis del que ara és territori turc va ser intensa i sagnant a partir de l’abril de 1915, ara fa cent anys. Van perdre la vida un milió i mig de persones a mans dels turcs. Parlem del genocidi nazi, tothom sap què va passar i la gran majoria té clar que no ha de tornar a passar i posem mesures perquè no torni a passar i per parar el nazisme. Però molta gent no sap què va passar amb els armenis fa un segle, si parlem de genocidis en una conversa de cafè estarà en la boca de tots el que van patir els jueus però gairebé ningú parlarà del patiment del poble armeni amb la pèrdua d’un milió i mig dels seus nacionals, als que cal sumar més d’un milió d’exiliats, els descendents dels quals formen l’actual diàspora armènia. Un genocidi silenciat, mai reconegut pels turcs a diferència dels alemanys que si que reconeixen el genocidi contra el poble jueu fet pels nazis. Actualment el poble armeni ha vist reduït el territori del seu estat al que era l’antiga república soviètica d’Armènia i amb una diàspora per tot el món. Malgrat això d’ells se’n parla poc, es parla d’Israel però poc d’Armènia. Potser si parléssim massa d’Armènia incomodaríem els turcs i aquests tenen una situació geopolítica i estratègica massa important per a Europa, ailàs! Com en tot, un mateix fet, en aquest cas un genocidi massiu, poden tenir diferent repercussió en funció de qui el pateixi. I ja sé que sempre serà així, però perquè ho sigui una mica menys escric aquest article i si algú que desconeixia el genocidi turc contra els armenis el descobreix llegint aquest article, doncs ja haurem fet la feina.

Mentrestant continuen les lluites i els intents de genocidi per raó de religió o d’ètnia, sense anar més lluny la setmana passada des d’una pastera un grup de musulmans es va dedicar a tirar els cristians al mar. Estat Islàmic es dedica a matar occidentals pel sol fet de ser-ho. El temps passa i els humans no ens acabem de racionalitzar.