Publicitat
Publicitat

La loteria i l'educació

No em crec que un sistema com el PERMSEA no tingui cap altre recurs per a generar fons per a les activitats escolars que la venda d’un article que pot generar ludopatia

Any rere any, quan s’acosten les dates nadalenques, et trobes nens de totes les edats intentant vendre’t una participació de loteria de Nadal (espanyola).

No sé què en pensaràs tu, però jo trobo al·lucinant que, un joc d'atzar del "Organismo de loterías y apuestas del Estado", prohibit a menors de 18 anys, sigui comercialitzat per aquests estudiants menors d’edat. Jocs d’atzar que està comprovat que provoquen ludopatia, entre altres "efectes secundaris".

La "Lotería", procedent d’un dels països veïns, país opressor de pobles com l’americà durant segles, país opressor de llengües com la catalana, país de corruptes i corrupteles, és on van a parar els beneficis de la venda de dites participacions que venen alegrement (o no tant) els nostres fills.

I dic "no tant" perquè m’he trobat que aquest any han obligat a oferir les butlletes –com si de demanar almoina es tractés– al meu fill a la seva nova escola de segona ensenyança.

Sincerament, crec que hi ha maneres més pedagògiques de trobar fonts de finançament per a activitats escolars, com seria fer tallers de manualitats de decoració de Nadal, fomentant la banda artística dels joves que hi tenen traça i, els més comercials i menys manetes, fossin qui muntessin els sistemes de comercialització: imaginació al poder! Per no dir que, fent aquest plantejament, es generaria treball en equip i qui sap si no la descoberta d’un gran artista o un millor financer.

El PERMSEA és transversalitat, no?

Trobo fora de lloc aquest despotisme respecte a la venda d'aquest "material" i encara pitjor trobo l’amenaça a un nen de 12 anys, nou a l’escola, que si no el ven tot, l'haurà de pagar de la seva butxaca. Em costa creure que un docent pugui adreçar-se en aquest to a un nouvingut a la segona ensenyança. Em costa creure que un professor, a qui se li pressuposa una educació i uns valors a transmetre als nostres fills, faci aquestes afirmacions.

Qui fa aquestes afirmacions als nostres fills, sap en quina situació econòmica es troba la família? Qui fa aquestes afirmacions i imposa tantes butlletes de "Lotería" per cap per a la bonica finalitat d’un viatge de fi de curs (si és que s’arriba a fer d’aquí a quatre anys), s’ha molestat en conèixer els ideals polítics de les famílies dels alumnes, si aquesta acció va contra les seves creences, els seus valors? La resposta és no.

Imposar sense raonament no crec que sigui un valor a potenciar, i menys per qui està creant la consciència dels futurs governants d’aquest país, d’Europa, del món que ens tocarà viure com a padrins. Crec que dins el PERMSEA, sistema que felicito pels coneixements tecnològics i transversals que obtindrà el meu fill i els seus companys, s’haurien de revisar els protocols i valors que es transmeten amb accions com la que s’ha merescut ser la protagonista d’aquest article. I a tu, quin número t’han encolomat?

PUBLICITAT
PUBLICITAT